Què passa amb les custòdies?

Com es reparteixen les parelles separades les estades amb els fills durant l’estat d’alarma? Han d’estar exclusivament amb el progenitor que té la custòdia? Aquestes són dos de les preguntes que han hagut de resoldre les parelles lleidatanes que estan separades i tenen en comú fills menors d’edat. Els jutjats han adoptat alguna mesura com la suspensió de les visites intersetmanals sense pernocta però, en canvi, han mantingut les visites de cap de setmana amb pernocta. La majoria d’afectats han arribat a acords però també s’han registrat casos en els quals s’ha incomplert el conveni i hi ha persones que, per exemple, no han entregat o tornat els fills a l’altre progenitor. Els jutjats han rebut les primeres demandes.

La Generalitat recorda, en un document sobre la restricció d’activitats pel coronavirus, que els desplaçaments per canviar la custòdia estan permesos i afirma que “es prioritza l’interès superior dels fills. S’han de complir les resolucions judicials sobre guàrdia, custòdia, visites i comunicacions”. També s’insisteix que “els progenitors han de fer un exercici responsable de la potestat parental i aconseguir els màxims acords possibles, tenint en compte la salut física i emocional dels fills i el bé comú”.

Els lletrats afirmen que el millor és arribar a acords per evitar haver d’anar a judici

En cas de dubte, recomanen posar-se en contacte amb el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (centremediacio.dj@gencat.cat). Lletrats consultats per aquest diari són de la mateixa opinió: els progenitors han d’arribar a consensos sempre que sigui possible (vegeu el desglossament).

Per la seua banda, la conselleria de Justícia ha editat una guia per ajudar els pares separats a arribar a acords sobre la tinença dels fills durant el confinament. És un document de recomanacions que prioritza l’interès i la protecció dels menors que recorda que “les sentències judicials sobre la potestat continuen sent vàlides durant el confinament, però sempre que no representin un risc per a la salut dels fills ni contradiguin les normes dictades durant l’estat d’alarma”.

D’aquesta manera, es recomana “facilitar als menors una informació clara, senzilla i concreta, adaptada a cada edat. Sense missatges negatius, que transmeti seguretat i tranquil·litat, amb la finalitat de reduir l’impacte negatiu del confinament”.

Merino explica que “m’han fixat un judici per a finals de mes després de presentar una demanda perquè un client no ha pogut estar amb els seus fills quan li tocava, amb la qual cosa s’ha incomplert l’acord judicial”.

La millor opció, reiteren, és solucionar-ho extrajudicialment i, si s’ha de tallar el contacte per preservar la salut dels petits, s’ha de facilitar la comunicació o compensar les visites perdudes una vegada hagi finalitzat l’estat d’alarma”.

Els advocats aposten pel “sentit comú”

“El més important és que els nens no pateixin. Amb la meua exparella hem acordat sense problemes els dies que els nostres fills passaran amb cadascun de nosaltres. Aquesta setmana s’han quedat amb mi, que tinc la custòdia, per evitar qualsevol risc però, per exemple, han estat més dies dels que estaven estipulats per conveni amb el seu pare”, explica Lídia Colilles, d’Olius. Aniol i Guim, de vuit i sis anys, mantenen el contacte diari amb el seu pare, que viu a Oliana. “Fem, quan estan amb mi o amb ell, dos videotrucades al dia, una al matí i una altra a última hora de la tarda”, comenta Lídia, que és psicopedagoga en un col·legi de Solsona, i afegeix que “l’Aniol i el Guim ho porten bé perquè no han notat canvis, són la nostra prioritat i tenim la sort que amb el meu ex la relació és bona”.