Pere Godoy: «Crec que fins al setembre seguirà el veto a actes públics»

El cap de servei de Vigilància Epidemiològica de Salut a Lleida i president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Pere Godoy, assenyala en aquesta entrevista que la majoria dels primers casos d’infectats per coronavirus a Lleida es van generar pels viatges de l’Imserso, per estudiants que van tornar de Madrid i Barcelona i per veïns d’aquestes ciutats que van anar a les segones residències. També considera que abans del setembre serà molt difícil que puguin reobrir les escoles i que se celebrin actes públics.

Les xifres diàries de positius confirmats i hospitalitzats són més reduïdes en els últims dies. Està baixant la corba?

Podem dir que hem arribat al màxim i tot indica que hem començat a baixar, però molt, molt lentament.

Quan preveu que serà possible tornar a la normalitat?

El 26 d’abril, la transmissió del virus s’haurà reduït, encara que no de manera espectacular. A partir d’aquell moment es començarà a relaxar el distanciament social. Però serà lent. Que ningú esperi tornar a la vida normal el 26 d’abril. Es començarà per la vida econòmica, però el tancament d’escoles i universitats, la prohibició d’actes esportius, conferències o concerts, crec que fins ben avançat l’estiu, segurament fins al setembre, la majoria continuaran en la situació actual. Fins i tot la reactivació del transport públic es farà d’una manera molt vigilada.

Quan l’epidèmia afectava la Xina, es deia que seria poc més que una grip, i que el sistema sanitari estava preparat. Hi va haver falta d’informació? Va sobrar confiança i va faltar previsió?

Hi ha hagut una barreja de tot. El que venia de la Xina indicava que era una malaltia amb un 85 per cent de casos lleus. Això és veritat, però hi ha un 15 per cent que requereixen hospitalització. El que explica en bona mesura la sorpresa per una transmissió molt ràpida i sostinguda és que no estava clar que hi hagués tants casos lleus sense repercussió clínica. Aquest fet, d’una banda, és una bona notícia, però al ser lleus no es detecten i no es poden aïllar, per la qual cosa generen cadenes de transmissió silencioses. Això va fer que arribéssim al mes de febrer pensant que la transmissió era baixa, quan a finals de mes era notable en zones com Madrid o fins i tot a Barcelona. I quan va continuar havent-hi manifestacions, celebracions o actes polítics, en un cap de setmana es va disparar la transmissió, cosa que va provocar que arribessin casos greus als hospitals.

Hauria estat millor aplicar abans el confinament?

Si s’hagués sabut això... Imposar el confinament, amb l’efecte que té, quan no érem conscients d’aquest nivell de transmissió hauria estat difícilment justificable, seria com matar mosques a canonades.

A l’expansió inicial de l’epidèmia a Lleida, van tenir tanta importància com semblava els viatges de l’Imserso a Benidorm i altres llocs?

Va ser com semblava les primeres dos setmanes. Vam seguir tots els viatges de forma detallada i a banda dels primers, hi va anar havent un degoteig de casos. No sabria quantificar-ho, però en les primeres setmanes podien ser més de la meitat del total. Han generat cadenes de transmissió comunitària, fins i tot algun va visitar una residència i hi va introduir el virus. Van tenir un paper notable, amb altres factors, com joves de famílies de Lleida que estudien a Barcelona i Madrid, que al tornar a Lleida van dur el virus. O gent de Barcelona i Madrid que va cometre la imprudència de marxar a la segona residència la setmana en què es va començar a tancar tot. Vam tenir importació de casos al Pirineu, com Aran, la Pobla de Segur, Esterri d’Àneu i potser Àger. Són cadenes de transmissió que identifiquem, no parlem d’oïda.

Aquesta pandèmia ha evidenciat deficiències en la gestió sanitària dels geriàtrics?

S’han ajuntat diverses coses. La concentració de persones vulnerables, ja que quan una persona s’infecta té complicacions, que la càrrega viral és altíssima i que hi ha molta transmissió. I els professionals estan preparats per treballar amb gent gran, però no per evitar la transmissió d’una malaltia com aquesta. La lliçó que n’hem d’extreure és que se’ls ha de donar una atenció especial i ajudar-los. Han d’estar ben equipats i el personal ha de reciclar-se per evitar aquesta transmissió.

Cal portar mascareta al carrer o no és necessari?

El que podem afirmar amb rotunditat és que hi ha tres prioritats per a l’ús de la mascareta. La primera són els malalts, perquè infecten les altres persones. La segona són els professionals sanitaris i els de les residències de gent gran. La tercera, tots els que tenen contacte amb els malalts a nivell domiciliari. Hi hauria una quarta possibilitat, que és el tema del qual s’està parlant, quan es comencin a desescalar les mesures de confinament, de recomanar la màscara quan estiguis a menys d’un metre i mig d’una altra persona al transport públic o en una botiga. Però caldrà fer-ho amb prudència, l’autoritat sanitària haurà de tenir en compte que hi hagi mascaretes per a tothom, perquè en cas contrari pot crear alarma social. Cal assegurar que n’hi hagi per a tothom als quals els toca tant sí com no, i la resta de la població podem utilitzar-les si ens ho recomanen, però esperem que ho facin. Està clar que si camines només pel carrer no fa falta portar màscara. Ara bé, quan entris en una botiga pot estar indicat, i pot ser que s’acabi recomanant, però encara no s’ha fet de manera oficial.

Podria recomanar-se també per a la feina?

Podria ser una indicació tenint en compte que hi pot haver casos no clínics.

Veu necessari que puguin fer-se tests ràpids massius?

Si hi ha disponibilitat, i espero que n’hi hagi, oferiria fer-los. És molt important que tot el personal sanitari pugui fer-se la prova. Hi ha un test ràpid d’anticossos que, amb una punxadeta en un dit, al cap de vint minuts indica si has passat o no la malaltia. També en les residències, tant per a treballadors com padrins, i per a tots els professionals que tracten amb malalts.

Quan hi haurà una vacuna?

Abans d’un any no, i quan la tinguem caldrà veure com és, si dóna immunitat per tota la vida o no. Es diu que a l’hivern, quan encara no tindrem vacuna, hi haurà un rebrot com passa amb la grip, però no sabem si es comportarà igual. S’especula molt pel que fa a la seua similitud amb la grip i la influència de les temperatures, però no està clar, hem de ser prudents.