SEGRE

ESNOTICIA

«Ara, la majoria de nous casos tenen entre 45 i 65 anys»

EDUARD SANJURJO | Director assistencial de l’hospital del pallars a tremp

«Ara, la majoria de nous casos tenen entre 45 i 65 anys»

«Ara, la majoria de nous casos tenen entre 45 i 65 anys»SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Quina és la situació actual a l’hospital del Pallars?

En els últims dies els casos de Covid han baixat de forma progressiva, hi ha més altes que ingressos i la pressió és molt inferior a la que tenir fa uns vint dies. De totes maneres, continuem veient casos sospitosos de Covid no confirmats que probablement són infeccions respiratòries per altres causes, però que ens obliguen a prendre precaucions com si fos per coronavirus per evitar contagis entre sanitaris.

Quants ingressats hi ha actualment?

Ara en tenim vuit, i sis casos sospitosos que estan pendents de resultats.

Quines diferències hi ha a l’hora d’afrontar la pandèmia entre un hospital petit com aquest i un altre de més gran, com l’Arnau de Vilanova?

Són diverses. Nosaltres podem assumir infectats estables o amb gravetat lleu, perquè no tenim UCI, tot i que vam habilitar un espai com a UCI per a malalts mentre no poguessin ser traslladats a cap altre hospital. L’altra gran diferència és que al nostre hospital només hi ha una planta en la qual atenem els malalts aguts i els contagiats de Covid, i inicialment també els sociosanitaris. Si tens dos o tres plantes pots sectoritzar, nosaltres no hem pogut. Això ha obligat a traslladar a fora els sociosanitaris, per protegir-los i augmentar la capacitat per a ingressos. També tenim menys personal a tots els nivells, però hem pogut adaptar-nos a l’activitat perquè tots hi han contribuït molt.

Han hagut de prolongar la jornada?

Més que prolongar la jornada, hem canviat d’horaris i ubicació la gent en funció de les seues capacitats, i això ha permès fer una feina molt més adequada.

Quants malalts han enviat a una UCI?

N’hem derivat quatre, que vam intubar aquí i que l’Arnau va poder rebre de manera immediata.

Han arribat a sentir-se desbordats?

Quan portàvem uns deu dies de pandèmia sí, perquè teníem molta pressió a planta. Vam arribar a tenir més d’una vintena de malalts en aïllament, cosa que obliga a treballar en condicions a les quals no estem acostumats. Has d’estar molt atent a no cometre errors, no és el mateix atendre el malalt amb roba blanca que amb un equip de protecció que ho dificulta. A més, sense saber si la pressió aniria a més, cosa que creava tensions, però ho hem pogut trampejar. Traslladar malalts a l’hotel Segle XX ens ha permès disminuir la pressió i ha anat molt bé.

Si no hagués estat pels brots en geriàtrics, la pressió hauria estat molt inferior?

Al principi vam tenir els malalts que van venir de les residències d’Àger i del Centre Geriàtric de la Pobla, que eren molt grans, dependents i amb pluripatologies, però a mesura que van passar els dies i es van anar controlant els casos en aquestes residències hem anat rebent cada vegada més gent infectada que venia de domicilis particulars, d’entre quaranta-cinc i seixanta-cinc anys, relativament jove.

Així, aquest ha estat el grup de població més afectat?

Sí, excepte els primers deu dies, aquesta ha estat la franja d’edat amb més repercussió.

Com valora que es comenci a relaxar el confinament?

A nivell personal crec que no es poden relaxar les mesures de confinament perquè encara hi ha contagis a la comunitat i no podem assegurar al cent per cent que no hi hagi nous brots. El sistema sanitari s’ha adaptat ara només al Covid, i ha deixat d’atendre altres patologies, de manera que les llistes d’espera són víctimes col·laterals. No es pot permetre que hi hagi més brots de Covid que portin a un col·lapse posterior. L’important seria controlar el virus de cara a l’hivern, perquè si s’ajunten nous brots amb la grip i altres virus respiratoris podem tenir un altre col·lapse igual o pitjor que el d’ara.

Però els mateixos científics diuen que no saben com evolucionarà aquest virus.

Aquest és el problema, que no ho sabem i les mesures s’adopten des del desconeixement sobre el comportament del virus. Et pots equivocar perquè no saps com evolucionarà. Tant de bo encertin i d’aquí a un mes la corba de contagis arribi a zero, però si torna a augmentar haurem de fer marxa enrere.

Ha augmentat molt la llista d’espera?

Com que no hi ha hagut demanda a nivell d’Urgències ni d’Atenció Primària d’altres patologies, no ha augmentat de forma important, la qual cosa no implica que aquesta demanda no comenci a existir a partir d’ara. S’han retardat consultes i proves, i les que no es podien demorar les hem fet amb la màxima seguretat possible.

El personal sanitari s’ha queixat molt de la falta d’equips de protecció (EPI). Quina ha estat la situació al seu hospital?

Sempre hem tingut EPI, no hem hagut de treballar mai amb material no homologat. El nostre objectiu ha estat el contagi zero entre el personal. Sí que hi ha hagut en alguns moments certs problemes per poder trobar material, però amb la col·laboració de donacions, de la gerència territorial o per compres que havíem fet, hem pogut mantenir l’atenció amb els equips adequats.

Hi ha hagut contagis entre el personal?

Vam tenir dos positius, un quan encara no teníem malalts, per la qual cosa probablement es va infectar a fora. L’altre durant el brot, i encara s’ha de determinar si es va contagiar aquí o no. La repercussió sobre el personal relativament baixa ha estat el resultat d’una feina molt important de prevenció i formació i d’intentar tenir els equips de protecció necessaris.

El dels Pallars és un territori poc poblat. Hi ha hagut un nivell més baix de contagis?

Al principi vam tenir dos brots en residències, però la seua contenció posterior ha estat molt bona. Després hem tingut casos de persones procedents de domicilis particulars de tot el Pallars. Hem tingut brots en diferents pobles, i això ens ha sorprès, perquè en comparació amb altres zones de Catalunya similars hem tingut una incidència superior. No sé si hi va haver contagis inicials de gent que havia viatjat o va ser per casualitat. El nostre índex és superior al d’àrees molt poblades com el Baix Llobregat o el Tarragonès, i no només és per les residències.

Hi ha hagut crides perquè ningú no anés a les segones residències al Pirineu. Han tingut alguna incidència aquests desplaçaments?

Just en el moment en el qual es va decretar el confinament sí que va pujar gent. Després no han tornat a pujar. Som una zona despoblada i si venia el virus de fora teníem port que desbordés l’hospital. El que no sabem és que, en cas que es relaxin les mesures, de cara a l’estiu pujarà més gent i tindrem més casos.

tracking