ESNOTICIA
La por de la llibertat
Distopia orwel·liana, ministres que fan rodes de premsa amb militars que emeten opinions, limitació de drets més enllà del que permet l’estat d’alarma, una societat dòcil que l’accepta i delata veïns... Juristes consultats per aquest diari recorren a Fromm, Beckett, Orwell i Huxley per descriure uns temps ombrívols.
Com a tants de la seua generació, a Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UdL des de l’any 1999, el va impactar en la seua joventut la lectura de La por de la llibertat d’Erich Fromm. “Havíem sortit d’una dictadura i als joves se’ns obria un món d’il·lusió”, explica Tamarit en un blog de la UOC, de la qual també és catedràtic des de l’any 2010.
“L’obra del filòsof alemany ens ajudava a entendre la psicologia del nazisme i crèiem que la humanitat havia après la lliçó i no hi hauria més renúncies a la llibertat. (...) Avui veig com als meus fills, confinats amb mi i en l’edat que jo tenia quan llegia Fromm, els han aparegut uns nuvolots que fan el seu futur més ombrívol. No sé si deu ser per això que la meua filla llegeix amb entusiasme Samuel Beckett”, explica Tamarit en un text encapçalat, com aquest reportatge, amb el títol del llibre de Fromm.
“Jo sóc partidari del confinament, però encara ho sóc més del respecte dels drets”
Ell sí que va aprendre la lliçó del filòsof alemany, segons es desprèn de l’article que publiquem en aquestes pàgines: “La llibertat i els drets no són una cosa natural sinó el producte de la lluita de la civilització contra la barbàrie. (...) La humanitat pot tornar fàcilment a l’estat salvatge i en l’estat de naturalesa qui regna és la por. I en un clima de por la ciutadania sembla disposada a assumir dòcilment el sacrifici de la seua llibertat. Vet aquí la segona epidèmia. La por també és contagiosa i qui té el poder sempre l’ensuma.” Tamarit es mostra molt preocupat per “la gairebé absència del poder judicial” en un moment en què els ministres fan rodes de premsa amb militars “que emeten opinions”.
No menys preocupat es mostra l’advocat Simeó Miquel. Recorda que el govern va aplicar “barroerament” l’article 155, “saltant-se la lletra i l’esperit de la norma”, i diu que quan va decidir aplicar l’article 116 de la Constitució “segur que es va adonar que l’estat d’alarma no l’autoritzava a privar-nos de drets fonamentals”.
Miquel explica que “jo sóc absolutament partidari del confinament”, però “encara ho sóc més del respecte dels meus drets i dels dels meus conciutadans”. Per a aquest lletrat, cal ser “escrupolosament exigents sobre qualsevol procediment que ens els limiti”, i Miquel no creu que “ni el govern ni l’oposició ho hagin estat en aquest cas”, tot això a l’ombra “d’un condescendent Tribunal Constucional, que ja va demostrar el seu tarannà amb motiu de l’article 155” de la Constitució.
Sonia Martínez, de la comissió de drets humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, destaca que
la llibertat de circulació, més que limitar-se per raons de salut pública, es prohibeix d’una manera general. “El control policial que estem veient en alguns casos és més propi d’un estat d’excepció, ja que des dels comandaments policials es veu com un problema d’ordre públic, més que de salut pública”, lamenta Sonia Martínez.
L’advocat Celestí Pol es pregunta si el govern, aprofitant “la situació surrealista” de la pandèmia, “s’ha proposat crear una espècie de distopia orwel·liana”.
I conclou l’article amb: “Sorprèn la facilitat amb què hem acceptat aquesta nova realitat en la qual es limita la llibertat i se’ns controla, i sobretot sorprèn la vehemència amb què assenyalem els infractors des del balcó i de forma acrítica ens convertim en delators dels nostres veïns”. Segons indica Pol, “és necessari un debat públic sobre aquestes qüestions per evitar acabar en el món feliç que va dibuixar Aldous Huxley”.
De Fromm a Beckett i d’Orwell a Huxley. Els juristes preveuen temps ombrívols.