Una arquitecta lleidatana proposa pintar senyals en voreres i espais públics per marcar la distància de seguretat

Mantenir la distància amb les altres persones serà la clau del desconfinament quan puguem sortir de casa, segons els experts. Es marquen distàncies als llocs de treball i sales d’espera, però com es gestionarà als carrers i els espais oberts? L’arquitecta lleidatana Mamen Domingo ha proposat un original mètode per mantenir el distanciament social a la via pública. “La idea és molt senzilla i consisteix a pintar una sèrie de línies o figures a terra que estiguin a una distància de dos metres entre elles. D’aquesta manera, podem controlar la distància de seguretat sense fer grans obres”, assegura Domingo, que treballa al despatx d’arquitectes Domingo-Ferré aamb Ernest Ferré, i que ha desenvolupat la idea amb la firma tecnològica Mortensen.

Per demostrar com seria aquest sistema a les ciutats, Domingo ha recreat escenaris icònics a la seua pàgina web postcovidcity.com, en què es veuen els carrers de Barcelona amb aquests separadors a les voreres. També ha recreat com quedarien la plaça d’Agelet i Garriga (la de l’estàtua d’Indíbil i Mandoni) i la de la Paeria amb aquest disseny. “Primer es podria posar en supermercats o hospitals i més tard en carrers, escoles o altres zones susceptibles de reunir un gran nombre de persones”, opina Domingo, que recalca que la idea és totalment gratuïta i està al servei de les entitats o ajuntaments que ho necessitin. “Ja s’han posat en contacte amb nosaltres diversos negocis i institucions i ho oferim gratis, considerem que això és l’aportació que pot donar l’arquitectura a aquesta crisi sanitària”, assegura, alhora que afegeix que “l’urbanisme i les ciutats canviaran radicalment arran del coronavirus, es faran voreres més amples i es prioritzaran altres tipus de transport al marge dels cotxes, com les bicicletes”.

“L’únic que ens garanteix seguretat davant el virus és mantenir la distància”, diu l’autora del disseny

Una de les claus d’aquest sistema és el baix cost econòmic. “Només es necessita pintura i un corró i es pot moure o retirar amb facilitat, i fins i tot es podrien utilitzar llums. En definitiva, ho considero un mètode democràtic per la seua accessibilitat”, assegura Domingo, que a Lleida ha deixat el seu segell dissenyant la plaça Blas Infante i la passarel·la del Liceu Escolar. Considera que aquest senzill mètode servirà per mitigar, en part, el que la pandèmia ha provocat. “El coronavirus ens ha arrabassat molta gent i també llibertat. I amb aquest sistema podrem recuperar llibertat i evitar que més gent s’infecti, perquè l’única protecció infal·lible contra el virus és la distància, però hem de sortir al carrer sense por.”