Adrià Comella: «És probable que es derivi a la privada activitat ajornada»

La setmana passada va anunciar que part dels llits d’UCI que s’han creat durant la pandèmia es mantindran. Quants en guanyarà Lleida?

A Lleida en teníem 44 i han crescut fins als 65. La idea és augmentar entre un 20% i un 25 per cent els llits de crítics i semicrítics entre aquest any i el que ve. A més, l’Arnau és l’hospital de tot Catalunya que rep més trasllats interhospitalaris. Se li ha de donar una dotació més generosa en el servei de crítics.

Així doncs, seran uns 55 llits en total.

Sí, més o menys.

Els professionals sanitaris s’han queixat molt de la falta d’equips de protecció. Quina és la situació actual?

Està normalitzada des de fa dies. A Lleida i el conjunt del país vam tenir punts de patiment durant les primeres setmanes. Es van anar resolent amb compres extraordinàries, amb un ús sempre segur però més aprofitat dels materials o amb la col·laboració i donacions d’empreses i entitats, però durant dos o tres setmanes la tensió va ser molt alta. Encara que teníem capacitat i voluntat de compra, el mercat es va col·lapsar. Vam haver de tirar d’estocs i quan es van esgotar hi va haver uns dies de forta tensió. En aquesta epidèmia tothom competeix per un únic estoc i el principal lloc de producció és la Xina, concretament Wuhan, on va sorgir el virus. Això va fer que les fàbriques de Wuhan consumissin ràpidament els estocs i, com que també hi va haver confinament, produïssin menys, per la qual cosa quan va començar la crisi a Europa els magatzems estaven gairebé buits i per cada caixa hi havia mil compradors. Hi va haver tensions, però dia a dia s’han anat resolent de forma raonable, encara que no sigui l’òptima.

Doncs el personal de l’Arnau continua denunciant falta de material i els Col·legis de Metges i Infermeria de Lleida capten donacions per comprar més.

Ara tenim i estem distribuint material i hem augmentat la capacitat d’emmagatzemament. Per tant, hi pot haver alguna manca puntual de determinades bates o guants en algun lloc, però la línia d’aprovisionament és fluida i arriba material de forma contínua. Aquest tema ens va fer patir, però ara està encarrilat, malgrat que hi pugui haver alguna carència puntual.

Quin ha estat el nivell de contagis entre el personal sanitari de Lleida?

Ha estat més o menys similar a tot arreu, una mica més d’un 7 per cent. Hospitals d’una mida com el de l’Arnau se situen una mica per sobre, i d’altres una mica per sota. És una dada comparable a la d’altres territoris.

Si continua baixant l’afluència d’infectats pel Covid, és possible concentrar-los a l’hospital Arnau o al Santa Maria i destinar l’altre a recuperar l’activitat ordinària ajornada?

És una idea no descartable, però que no és senzilla d’aplicar. És senzill moure els professionals, però no la tecnologia d’un hospital a l’altre. Hi haurà un pla a nivell regional per donar resposta a l’atenció generada pel Covid i el no-Covid. És veritat que si la tendència continua a la baixa ens interessarà que al més aviat possible un dels dos quedi pràcticament net, per reservar tan sols uns petits espais per poder continuar atenent Covid si hi ha algun rebrot, però encara és precipitat treure conclusions.

Poden contractar més activitat amb les clíniques privades?

Analitzarem el volum i tipus de l’activitat ajornada i potser mirarem una certa contractació amb clíniques privades per recuperar-la com més aviat millor, però fins que estigui enllestit el pla de recuperació no pot donar-se per fet. Dit d’una altra manera: com hem fet fins ara, no descartem continuar col·laborant amb el sector privat per reconduir tot això.

Així doncs, és molt probable que es derivi activitat a les privades?

Sí, és probable.

Únicament amb L’Aliança quan reobri o també amb les altres clíniques?

Hem de quantificar-ho bé, i en funció del conjunt d’activitat pendent i de la capacitat de contractació veurem si ho podem obrir a un centre o a més d’un, no està decidit.

I als hospitals públics, no serà necessari reforçar el personal per recuperar l’activitat?

Ens agradaria mantenir la majoria de persones que hem contractat ara si és legalment possible, perquè l’estat d’alarma permetia, per exemple, contractar estudiants. Durant diversos mesos ens farà falta personal i la nostra idea és que el que hi hagi pugui continuar.

La mortalitat a les residències no evidencia un deficient nivell d’atenció sanitària?

Generalitzar seria un error. La gent gran és més vulnerable, i si viu en espais compartits com les residències és més fàcil que el virus s’expandeixi si hi ha una infecció. L’afectació del virus en les persones de la tercera edat és similar a la resta de la població. El 85 per cent tenen símptomes lleus i molts es recuperen, però en els casos més greus hi ha més mortalitat. Això passa a tot el món i Catalunya no és l’excepció. L’Atenció Primària ha donat suport de forma cada vegada més intensa a les residències. Quan hi ha morts, els resultats mai són bons, però la situació està cada vegada més estabilitzada i controlada.

Però en unes no hi ha hagut contagis i en altres, com la Llar de Sant Josep, que és pública, hi ha hagut un nombre molt elevat de defuncions.

Hi ha residències no afectades i altres que només n’han tingut quatre o cinc casos, potser perquè han comptat amb més capacitat d’habilitar circuits diferents per als que estan infectats i els que no. És difícil de saber. Hi ha hagut de tot, com entre tota la gent gran.

Salut ha assumit ara la gestió de les residències, que depenia d’Assumptes Socials. Es mantindrà aquesta situació a partir d’ara?

D’entrada, no s’ha de veure la gent que està en residències com a malalts, sinó que no poden viure sols. No són malalts, sinó que són dependents, i en moltíssims casos sí que tenen malalties cròniques, cosa que no significa que hàgim de tenir-hi una presència mèdica com si fos un centre sociosanitari. Després d’aquesta experiència hauríem de fer un debat tranquil per veure com atenem les persones grans, en residències o fora d’aquestes, perquè és un col·lectiu que requereix moltíssima atenció sanitària i social. Aconseguir una bona integració de les dos és un dels grans reptes que tenim com a societat.

Ara que han transcorregut dos mesos des de l’inici de la pandèmia, pot concloure’s que va faltar prevenció veient el que havia passat a la Xina i després a Itàlia?

No ho sé. Nosaltres vam començar molt aviat a demanar als centres que dissenyessin plans de contingència. Vam anticipar moltes coses. És veritat que la consciència per part de tots, de la ciutadania, les administracions i les estructures sanitàries s’ha anat adquirint a mesura que han passat les setmanes, i ara encara estem en un moment d’adaptació a aquesta nova realitat. No només és la primera corba del virus, sinó que en pot arribar una altra. Això no havia passat mai i per molt que tinguis previsió i anticipis coses, la realitat és extraordinàriament complicada quan tens al davant una epidèmia que creix tan ràpidament i arreu del món. Tant de bo siguem capaços de deixar alguns elements per al futur, com que creixin els llits d’UCI en determinats llocs o que hi hagi protocols per poder produir ràpidament determinats materials.

Hi haurà algun reconeixement específic per als professionals sanitaris al marge de la paga anunciada pel conseller Puigneró per als serveis sanitaris i d’emergències?

Estem treballant en un reconeixement retributiu. El que va anunciar Puigneró no només és per al sector sanitari. Ha anat en paral·lel, nosaltres estem analitzant a nivell sectorial un reconeixement retributiu per a tot el personal sanitari, tant si és de l’ICS com si no. Crec que aquesta setmana hi haurà una solució final.

Creu que amb una gestió directa de la Generalitat, en lloc de dependre del ministeri de Sanitat, Catalunya hauria afrontat millor la pandèmia?

Crec que sí. No sé veure quin avantatge ha aportat aquesta integració o centralització de competències. En canvi, ha demorat la presa de decisions i ha generat debats estèrils. Hi veig molts inconvenients. Per exemple, la centralització de la compra de material va provocar més tensions que una altra cosa durant uns dies.

Considera que la mortalitat hauria estat inferior?

No sé dir-ho, no és fàcil vincular-lo així. Sí que sé que hauríem estat més àgils en la presa de decisions i que aquestes fossin més específiques en funció de cada territori. És una mica el que hem fet, perquè l’epidèmia no s’ha comportat igual a les Terres de l’Ebre que a l’àrea metropolitana nord de Barcelona. A l’hora de decidir i canalitzar recursos prioritzes obrir llits d’UCI a la regió sanitària on l’afectació és més gran. Com més a prop ets del problema, més fàcil és prendre aquestes decisions. I això segur que acaba comportant uns quants o molts millors resultats en salut.