ESNOTICIA
La delinqüència muta amb el Covid
Els criminòlegs alerten que els delictes no han baixat pel confinament sinó que es denuncien menys, sobretot en violència masclista i estafes || Adverteixen del canvi en les conductes delictives, que s’adapten a la crisi utilitzant altres mètodes per perjudicar les víctimes
En l’últim balanç sobre la criminalitat que hi ha hagut a Espanya durant el confinament, el ministeri de l’Interior va assenyalar que la delinqüència havia descendit prop d’un 74% durant el període de l’1 al 31 de març. Una informació que no incloïa les dades de Catalunya ni País Basc, a l’assenyalar que les policies autonòmiques i locals no havien arribat a temps a presentar els resultats, i que ha obtingut crítiques des del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. En un article publicat aquesta setmana, la criminòloga Helena Mulero, especialitzada en prevenció i seguretat i professora associada en el Grau de Criminologia de la UAB, alertava de suposats errors en el balanç d’Interior a l’assenyalar que no descendeixen els delictes, sinó que ho fan les denúncies de forma escandalosa amb motiu del confinament, i que la delinqüència està canviant per adaptar-se a les actuals circumstàncies creades per la crisi sanitària del Covid-19. Mulero es mostra crítica amb la falta d’anàlisi d’experts i lamenta que no es posi la criminologia al lloc que li correspon.
En aquest sentit, aquesta criminòloga assenyala a SEGRE que l’informe d’Interior no només no inclou dos comunitats autònomes que representen el 20 per cent de la població, sinó que exclou els delictes de violència masclista i familiar, que durant la quarantena han augmentat, però no s’han denunciat. És més: Mulero recorda que segons l’última Enquesta de la Seguretat Pública de Catalunya, elaborada per la conselleria d’Interior, gairebé el 70 per cent dels delictes no es denuncien, percentatge que arriba al 78,5 per cent en el cas dels delictes contra les persones i al 79 per cent en estafes i fraus. “Els delictes no han desaparegut, s’han transformat. És una explicació per a l’auge dels delictes informàtics, perquè durant el confinament la població té més presència a la xarxa, i també s’utilitza el ganxo de la crisi sanitària i econòmica”, assenyala Mulero. Per això, la criminòloga discrepa de l’informe d’Interior a l’assenyalar que “baixen els delictes que coneixem, però no els que hi ha realment”.
Pel que fa a la violència masclista i familiar, que tots els cossos policials i organismes admeten que està augmentant però cauen en picat les denúncies, Mulero indica que les trucades de dones en situació de violència han augmentat. “És molt valent per la seua part perquè estan supeditades pel seu maltractador encara més durant el confinament”, assenyala. També alerta de la violència que pateixen menors i persones grans i destaca la col·laboració dels veïns que alerten sobre situacions de maltractament. “És una assignatura pendent atansar-nos a aquesta realitat per la dificultat que tenen aquestes víctimes per poder denunciar”, adverteix. En aquest sentit, afegeix que, malgrat que les policies han doblat esforços per atendre aquests col·lectius, la situació de confinament dificulta més que s’atreveixin a denunciar. Una violència que a l’informe d’Interior no apareix. “Seria positiu ser constructius sent crítics també”, afirma.
Ara que s’inicia el desconfinament, hi ha debat sobre si les denúncies augmentaran i si la delinqüència tornarà a la normalitat. “Molts dels delictes que han aparegut han vingut per quedar-se, sobretot els informàtics”, assenyala Mulero. Aquesta criminòloga advoca per apostar per les polítiques de prevenció. “Amb les polítiques reactives pot semblar que els delictes disminueixen, però un infractor motivat buscarà una altra forma per cometre el delicte”, conclou.
Estan baixant els delictes a causa del confinament?
Per lògica, sí. Els autors de delictes es nodreixen de l’oportunitat i sense les aglomeracions, baixen els furts i robatoris violents, però hem de respectar la gran xifra negra de víctimes que hi ha i que no denuncien.
Hi ha més víctimes que no denuncien?
Sí, sobretot en la violència masclista i familiar, i també en les estafes, delictes que van a l’alça en l’actual situació però dels quals no arriben a tenir constància els cossos policials per falta de denúncies.
El balanç de criminalitat que fa el ministeri d’Interior és real?
No té en compte les denúncies provinents de Catalunya i País Basc, que representen el 20 per cent de la població total, i fica al mateix sac delictes lleus amb greus, que no són el mateix.
Ha canviat la delinqüència?
Els delictes han canviat, busquen el seu espai amb potencials víctimes amb els delictes informàtics o amb els robatoris en segones residències que estan deshabitades ara. El delinqüent adapta el seu mode de vida, que consisteix a delinquir, en les oportunitats que té segons el context.
«La xifra dels delictes que no es denuncien s’està disparant»