ADMINISTRACIONS EL REPTE DE LA IMMIGRACIÓ
El Segrià exigeix solucions davant la situació de centenars de sensesostre
El 2019 es van detectar 317 persones vivint en assentaments || S'ha modificat la normativa de l'empadronament, la qual cosa genera dubtes als ajuntaments
El consell comarcal del Segrià i els alcaldes de les localitats del Baix Segre estan preocupats davant la situació dels ciutadans que han arribat i que arribaran en les properes setmanes a la recerca d’una feina a la campanya de la fruita i ho fan sense contractes ni estar regularitzats en un any amb unes circumstàncies especials per la crisi sanitària. El vicepresident del consell del Segrià i cap dels Serveis Socials, Toni Bosch, va afirmar que “estem treballant amb els ajuntaments per buscar una solució i poder atendre aquestes persones”. El consell, per exemple, va comptabilitzar l’any passat 317 persones vivint en assentaments al Segrià. A tot això, cal sumar que el 29 d’abril passat va entrar en vigor una modificació del padró. Així, per exemple, la resolució diu que “de la mateixa manera que la inscripció padronal és completament independent de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l’habitatge, ho és també de les circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d’una altra índole que afectin el domicili. En conseqüència, els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves, etc. i fins i tot absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró”. A més, val a recordar que empadronar-se no suposa una regularització automàtica i poder treballar sinó poder accedir als serveis socials, per exemple. A la Granja d’Escarp, com a exemple, hi ha mig centenar de persones en situació irregular. “Farem el que sigui legal”, va assegurar l’alcalde d’aquesta població, Manel Solé, després d’una onada d’ocupacions il·legals.
Exigeixen empadronar “perquè és obligatori”
La plataforma Fruita amb Justícia Social va reclamar ahir als ajuntaments “que empadronin tots els que viuen als seus municipis”. L’entitat ha fet arribar la petició a més d’una quarantena de consistoris –majoritàriament del Segrià–. Els recorden que segons la legislació vigent, “el padró és un dret i les administracions estan obligades a inscriure tots els veïns, fins i tot aquells que no tenen cap domicili fix”. Des de la plataforma van denunciar “les dilacions indegudes de molts ajuntaments que demanen més tràmits o requisits dels exigits per llei per oposar-se a l’empadronament”. Van alertar que aquestes actuacions “greus” priven la ciutadania de les seues obligacions i drets respecte a l’administració local i obstaculitzen l’accés a drets universals. Tanmateix, alcaldes del Segrià consultats per aquest diari van explicar que la gran majoria d’aquestes persones “no volen perquè només estan aquí una temporada i se’n van a altres llocs on hi ha campanyes”. També van explicar que “alguns ho veuen com una espècie de control i no ho volen”. La plataforma veïnal Som Veïns del Centre Històric va denunciar dimecres que hi ha moltes persones dormint al ras. Aquest diari va intentar ahir sense èxit obtenir la versió de la Paeria.