Addicció precoç a la tecnologia

L’avorriment i la falta de creativitat durant les setmanes de confinament augmenten el risc d’addicció de nens i adolescents a les noves tecnologies. Així ho assegura Àlex Palau, psicòleg del Centre de Salut Mental i Juvenil (CSMIJ) de l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida, on atenen menors d’entre 12 i 17 anys que abusen de les noves tecnologies −fonamentalment de videojocs i xarxes socials−, encara que estan estudiant la manera de rebaixar l’atenció a partir dels vuit anys al detectar addiccions encara més precoces.

La despesa de diners és un dels factors que poden agreujar la situació, ja que han arribat a detectar casos de nens que han gastat 6.000 euros en tres mesos en complements per a jocs. Segons Palau, “els pares cada vegada ho tenen més difícil per competir amb les apps i els videojocs, que darrere tenen una empresa que dedica tots els seus esforços a crear un pla de lleure atractiu i addictiu, que també possibilita la comunicació amb amics.”

Les pèrdues econòmiques poden agreujar la situació, amb nens que gasten 6.000 euros en tres mesos

Quant al volum de visites telemàtiques des que es va decretar l’estat d’alarma, Palau destaca que “no hem registrat demandes d’ajuda urgents, encara que sí que hem detectat que el confinament agreuja el problema de les conductes addictives, atès que hi ha més nens que passen més hores connectats, perden hores de son o es mostren més irritables”. En aquest sentit, durant la paralització de l’activitat a les escoles recomana “mantenir una rutina, perquè l’ús dels dispositius no interfereixi en les activitats essencials com fer els deures, dormir o menjar.” Les tecnologies han de quedar relegades a les hores de destinades a l’entreteniment, encara que “no haurien de ser l’única oferta de lleure”.

Per poder fomentar jocs de taula, manualitats o altres entreteniments aliens al món en línia, “els nens necessiten que un adult els acompanyi, els animi i els indiqui el que és adequat o no del seu comportament”. Els senyals per poder detectar quan les tecnologies han deixat de ser un entreteniment i s’han convertit en una addicció són irritabilitat quan se’ls impedeix de jugar o connectar-se, el fracàs escolar o la pèrdua de son, entre altres coses.

En definitiva, “es detecta un ús abusiu quan aquestes comencen a interferir en aspectes de la vida diària del menor, i cada vegada ens trobem amb casos molt precoços de nens que, per exemple, no mengen si no miren la tauleta”.

No, encara que això no significa que el problema no hi sigui i que la reclusió l’agreugi. Els pares no han fet demandes urgents d’ajuda durant l’estat d’alarma perquè, quan estava prohibit sortir al carrer, comprenien que hi havia menys ofertes de lleure i era “normal” que els nens passessin més hores connectats. Les tecnologies corren el risc de convertir-se en “mainaderes digitals”.

Què recomana per reduir aquest problema?

A més de mantenir una rutina en la qual les pantalles no interfereixin en les activitats essencials, cal oferir alternatives de lleure en les quals els pares hi siguin presents i acompanyin el menor.