L'any que va posar en perill l'esperança

Els ajuntaments sorgits de les eleccions del 26 de maig del 2019 van iniciar el mandat amb expectatives molt millors que les d’anys anteriors. Més de noranta dels 231 que componen la província no tenien cap deute, i els altres l’havien reduït sensiblement. A més, els governs locals tenien a la seua disposició noves línies d’ajuts. Entre aquests, destaca el Pla d’Obres i Serveis (PUOS), desaparegut des de feia més d’una dècada amb l’esclat de la crisi econòmica. Un any després, l’escenari ha canviat i l’optimisme s’ha diluït. En bona mesura es deu als perjudicis de la crisi sanitària. Tanmateix, no és l’únic que enfosqueix un any que ha posat l’esperança en perill.

Així, la constitució dels nous ajuntaments i consells va estar ja acompanyada de conflictes polítics. Acords de formacions independentistes amb el PSC a Tàrrega i Cervera van ser objecte de protestes sobiranistes, com també ho va ser un intent fallit de pacte entre Junts i Cs a Alpicat. A la bronca política aviat es van sumar mocions de censura.

El romanent acumulat d’alguns municipis arriba a triplicar el pressupost municipal

La primera va ser en el consell del Sobirà l’estiu passat, seguida d’una altra aquest mes a Maldà. Ben aviat n’hi haurà també a Ponts i a Cervera. Tal concentració no es donava a Lleida des del 2004. En el mandat anterior només n’hi va haver una, a Gimenells. Va ser la primera des de la del 2012 a Ponts, on el ple tornarà a votar la destitució de l’alcalde el dia 29. Si la censura de Ponts i la de Cervera prosperen com la de Maldà, ERC guanyarà tres alcaldies en detriment de JxCat. Els republicans passaran de les 87 a Lleida a 89, mentre que Junts passaria de 111 a 109.

Al marge de la política, el gran incendi de l’Ebre l’estiu passat i les inundacions i riuades provocades per la DANA, a l’octubre; i el temporal Glòria, al gener, han suposat greus perjudicis per als municipis afectats. El foc va afectar municipis del sud del Segrià i les Garrigues, i el cobrament d’ajuts continua sent objecte de polèmica, mentre que la reparació dels danys milionaris provocats dels temporals segueix encara en curs, especialment a les Garrigues. El Pirineu, per la seua part, continua patint freqüents despreniments que afecten les carreteres.

Tanmateix, la reducció d’ingressos i les despeses addicionals que suposa ja el Covid-19 són ja la principal preocupació per a la majoria d’edils. Es perfila ja com a detonant d’una greu crisi econòmica, encara que aquesta vegada els ens locals estan en una situació diferent. Molts disposen de fons amb què afrontar la reducció d’ingressos, evitar tensions de tresoreria i brindar ajuda als veïns més vulnerables.

Tanmateix, la reforma de local de l’Estat que limita la inversió i la despesa municipal des del 2013 impedeix en principi utilitzar així els fons. Per aquesta raó, alcaldes i alcaldesses han començat a exigir més autonomia a l’hora d’administrar els seus recursos per afrontar aquesta nova crisi.

La Diputació ha engegat un pla de suport per dotar de liquiditat ajuntaments, consells i EMD, mentre que alguns alcaldes veuen perillar les inversions del PUOS, encara pendent d’assignar.

Fonts de la Generalitat, per la seua part, van rebutjar aquest extrem.

El primer edil de Vielha, Juan Antonio Serrano (UA), afegeix que “no sabem si podem gastar el que tenim”. Gisela Sellés, alcaldessa de Cava (CUP), adverteix que l’autonomia municipal “és cada vegada menor i si no tornen competències ens ofegaran”. Anna Feliu (JxCAT), alcaldessa de l’Albi, va veure el poble negat per les aigües a l’octubre. “Aquest any havíem previst moltes coses, però el temporal ha suposat 200.000 euros en despeses i pel Covid en portem gastats 20.000 en material”.

L’alcalde de Maials, David Masot (JxCat), espera regadius per recuperar el municipi del foc de l’estiu i prova de frenar un segon abocador a Seròs, a prop del seu poble.