SEGRE

ESNOTICIA

“Per al pròxim brot segur que tindrem tractament”

El director d'investigació clínica del Vall d'Hebron, Xavier Cañas, va dir que segur que hi haurà medicaments efectius si hi ha una nova onada de contagis a l'hivern || En canvi, veu molt improbable que llavors hi hagi una vacuna

Dos membres de l’equip que treballa en una de les investigacions de l’IRBLleida.

Dos membres de l’equip que treballa en una de les investigacions de l’IRBLleida.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si aquest virus es comporta com el de la grip i a l’hivern hi ha un altre brot, tindrem un tractament, sens dubte.” No ho diu un profà en la matèria, sinó el director de Promoció i Desenvolupament d’Investigació Clínica del Vall d’Hebron Institut d’Investigació, Xavier Cañas. Al contrari, respecte a la possibilitat que hi hagi una vacuna es mostra molt més caut i considera que serà necessari esperar el següent brot, ja que encara que tot anés sobre rodes, difícilment n’hi podria haver una abans del primer trimestre de l’any que ve.

El seu optimisme sobre el tractament està motivat perquè hi ha molts assajos clínics en una fase avançada a tot el món. En aquest sentit, indica que els que van començar primer ja estan a punt d’acabar i la gran majoria dels restants ho faran en un termini de dos o tres mesos, amb la qual cosa ja hi haurà resultats fiables sobre la seua efectivitat. El que fan aquests assajos és provar l’efectivitat de medicaments que ja estan al mercat o d’una combinació entre si per tractar el Covid. Això escurça notablement el temps necessari per disposar d’un tractament.

A tot el món hi ha uns 1.800 assajos clínics en marxa per buscar un tractament

En aquest sentit, Cañas explica que tant els nous fàrmacs com les vacunes han de passar per tres fases d’aplicació en humans abans de poder rebre el vistiplau de les autoritats sanitàries. “En la fase 1 es prova en entre deu i trenta persones per comprovar-se la seguretat, que no causa danys. Si és segur, llavors passa a la fase 2 i se’n prova l’eficàcia curativa amb entre cent i cinc-cents malalts i, si funciona, passa a la 3 i s’aplica a entre 2.000 i 4.000 pacients de diferents centres sanitaris, llocs del món, amb ètnies i dietes alimentàries diferents per comprovar que no tingui algun efecte negatiu en algun tipus de població”, explica. Si el resultat que es rep també és positiu, llavors és el moment de demanar llum verda a les autoritats sanitàries per començar amb la comercialització.

Els assajos amb medicaments que ja es comercialitzen per a altres patologies permeten passar directament a la fase tres. “Una vegada tots aquests assajos estiguin acabats tindrem resultats concloents de cada un i de tot el conjunt i es veurà quin fàrmac o combinació de fàrmacs resulta més efectiu”, va manifestar, i va afegir que entre l’estiu i el Nadal “es donaran tots els resultats”.

Cañas destaca la complexitat d’abordar una malaltia totalment nova. “És com anar descobrint peces d’un trencaclosques del qual al principi no tens cap foto i a més gairebé no tens cap peça”. També detalla que s’estan investigant tant tractaments antivirals que permetin bloquejar o atenuar la infecció, com antiinflamatoris, per evitar l’anomenada “tempesta de citocines”, una reacció incontrolada del sistema immunitari davant de la infecció que provoca el ràpid agreujament de l’estat d’alguns pacients.

El seu optimisme està reforçat perquè només al Vall d’Hebron, que ha aconseguit instal·lar-se entre els millors del món en estudis clínics, “hi ha dos o tres assajos que veiem que estan funcionant bé” i va apuntar que és molt probable que en altres hospitals passi la mateix. “Potser hi ha un fàrmac que amb els malalts crítics no funciona, però que evita que els moderats es converteixin en greus, o un altre que no funciona amb els moderats però que manté estables els crítics fins que puguin recuperar-se, i d’entrada tenim uns candidats que ens agraden molt com han funcionat en cada una de les fases”, conclou.

Actualment hi ha uns 1.800 assajos clínics al món per aconseguir un tractament, mentre que per aconseguir la vacuna hi ha un centenar de projectes, dels quals Cañas indica que ja n’hi ha vuit que “han començat, o estan a punt de fer-ho, la primera fase amb pacients.” “N’hi ha un o dos a la Xina, un parell a Europa, un altre a Israel i tres o quatre als Estats Units”, concreta. Afegeix que el Vall d’Hebron ja ha contactat amb tres “que poden ser més interessants” per participar en la fase 3 al costat d’altres hospitals, encara que puntualitza que “si veiem que els resultats anteriors no són bons, declinarem fer-ho”. Respecte a la farmacèutica nord-americana Moderna, que ha anunciat que ha acabat la fase 1 amb èxit i que fins i tot ja ha començat a fabricar la vacuna, alerta que “si la fase 2 no va bé, tornarà a la casella de sortida”.

tracking