Tres milions en multes a Lleida!

Una de les mesures més controvertides de l’estat d’alarma ha estat la restricció de mobilitat, que s’ha començat a relaxar amb la desescalada. Perquè la ciutadania complís el confinament, es va ordenar als cossos policials la vigilància de conductes prohibides com sortir al carrer sense justificació. En total, durant poc més de dos mesos s’han aixecat més de 5.600 actes a les comarques de Lleida d’un total de 130.000 a tot Catalunya.

Els agents de l’autoritat no són els encarregats de quantificar la sanció. És una competència de la conselleria d’Interior, que no les ha tramitat fins ara perquè els terminis administratius s’havien suspès i no s’aixequen fins demà. Des de la conselleria concreten que s’està “en la fase d’incoació dels expedients sancionadors, prèvia a la notificació”.

Tot i que es desconeix l’import de les sancions, a mitjans d’abril el ministeri de l’Interior va orientar una multa mínima de 601 euros i una màxima de 10.400 en aplicació de la llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. Tenint en compte que la sanció mínima és de 601 euros, només a Lleida la suma de les multes podria superar amb escreix els tres milions d’euros. Aquesta política sancionadora ha generat grans crítiques de juristes.

El catedràtic de Dret Penal de la UdL i de la UOC, el lleidatà Josep Maria Tamarit, va destacar en un article publicat a SEGRE sobre suposats abusos de l’estat d’alarma l’afició del Govern “a aplicar massivament als transgressors del confinament la llei de Seguretat Ciutadana que els partits que el sustenten reprovaven quan eren a l’oposició”.

També la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida és molt crítica amb l’anomenada: “És l’arbitrarietat, el control i la censura feta llei”, explica a preguntes d’aquest diari el lletrat David Gil, membre d’aquesta comissió. “Ja quan es va publicar, nombrosos professionals vam posar de manifest les conseqüències que ara patim. La norma afecta drets fonamentals com el de la intimitat o el de la llibertat personal, i alguns principis jurídics.”

Ambigüitat

Segons la comissió de Drets Humans de l’advocacia lleidatana, “els termes que utilitza la norma són prou ambigus i amplis per ampliar les estructures i l’aparell repressiu de l’Estat contra la població. S’estan produint denúncies insòlites per part de la policia en àmbits tan absurds com passar de llarg d’un supermercat per anar a comprar a l’establiment habitual de confiança, no tractar de vostè l’agent o criticar l’extralimitació dels policies en l’exercici de les seues funcions”.

Montserrat Meseguer és Delegada d'Interior a Lleida La gestió i notificació de les sancions és competència del departament d’Interior. Per què encara no s’han notificat les denúncies als ciutadans? Demà s’aixequen tots els terminis administratius i es començaran a tramitar les denúncies. No s’ha pogut fer abans perquè, per exemple, no hi havia períodes d’al·legació. Es comenta que moltes d’aquestes denúncies no es notificaran. És fals. Ha passat el mateix amb les sancions de trànsit, per exemple. La suspensió de terminis ha provocat aquesta demora perquè és un procediment que s’ha de fer amb totes les garanties. Quines són, per tipologia, les infraccions que més s’han detectat? Per les policies locals, les persones que eren a la via pública sense cap mena de justificació. En canvi, la majoria de les dels Mossos d’Esquadra han estat per circulació de vehicles en desplaçaments a segones residències. Des de la Generalitat es continua demanant que la gent sigui responsable perquè encara no s’ha acabat la crisi. Evidentment, perquè encara queda molt. Hi ha hagut una certa relaxació per part de la ciutadania i s’ha de continuar apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva. Hem de ser conscients que s’han de respectar totes les indicacions.

David Gil és membre de la Comissió Drets Humans del Col·legi d'Advocacia Són desproporcionades les multes mínimes de 601 euros? Per veure la dimensió de la sanció, només cal recordar que els ajuts estatals a autònoms que hagin patit una reducció superior al 75 per cent dels ingressos és de 601 euros, i els beneficiaris d’una PIRMI reben entre 400 i 500 euros. Aquestes sancions donen un poder excessiu a la policia? La discrecionalitat, el poder de valoració i la presumpció de veracitat dels agents que recull l’article 52 de la llei fa que visquem un alarmant increment dels abusos policials. La llei confon seguretat amb control social i repressió, la treu del context dels drets humans i està aconseguint desincentivar la protesta i la dissidència, la qual cosa es coneix com a “buro-repressió”, una desmobilització a força de sancions administratives. Des de la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia s’aconsella recórrer aquestes sancions? La comissió de Drets Humans de Lleida no és un òrgan amb capacitat per assessorar ni aconsellar. El que sí que podem assenyalar és que cada cas és únic i que ha d’estudiar-se amb deteniment per part dels professionals, que estaran disposats no únicament a assessorar-lo en relació amb les sancions sinó també respecte del contingut de la norma.