Algunes escoles hauran d'ampliar les hores d'entrada i fer torns al menjador el curs vinent

El Departament d'Educació fixa el 15 de juliol com a data límit per saber quants professors nous s'hauran de contractar i amb quina disponibilitat d'espais comptaran per reconvertir-los en aules per al curs vinent. El conseller Josep Bargalló ha avançat que caldran "molts" professors però assegura que és agosarat donar ara una xifra. El Departament treballa amb la resta d'administracions per trobar espais nous, ja siguin municipals, públics o també privats. La voluntat és que el 100% de l'alumnat torni a les aules en l'horari habitual i prioritzaran, sobretot, l'ensenyament obligatori. En algunes escoles, preveuen que s'hagi d'ampliar l'horari d'entrada perquè sigui esgraonada i fer torns al menjador.

Ara per ara, de cara al curs 2020-2021, el Departament treballa per garantir que cada alumne disposi d'un espai de 4 metres quadrats. "Aquestes són les mesures sanitàries actuals, que previsiblement es modificaran de cara al setembre, però a les quals ens hem de cenyir avui per avui", ha explicat el conseller.

Bargalló ha dit que, de moment, és "agosarat" donar xifres sobre el nombre de professors que es necessitaran. Perquè abans, precisament, cal veure de quins espais disposen els centres. El conseller no ha entrat a fons sobre si es necessitaran milers de mestres o no –"és el que va dir el president ahir", s'ha limitat a respondre– perquè considera "prematur" anar més enllà.

D'entrada, ha insistit, al llarg d'aquest mes de juny caldrà analitzar quants metres quadrats útils té "centre per centre" i saber quants els n'hi falten per poder acollir els alumnes respectant distàncies. "Al nostre país, la mitjana de les aules és de 45 ó 50 metres quadrats; això vol dir que hi caben uns quinze alumnes, però també tenim espais com els gimnasos en què n'hi poden haver més, o aules d'acollida que són més petites i on n'hi haurà menys", ha exemplificat Bargalló.

El conseller ha avançat que, a l'hora de buscar més espais, la feina es farà de manera "coordinada" entre el Departament –aquí, ha esmentat Inspecció- i els ajuntaments. A més, si cal, es mirarà si hi ha privats que poden cedir-ne. "Per tant, això és una decisió conjunta i no serà centre per centre; perquè és evident que s'ha de fer mà a mà i de manera equitativa", ha explicat Bargalló, per evitar que hi hagi escoles que passin per davant d'altres.

El 15 de juliol, data límit

Educació s'ha fixat com a data límit el 15 de juliol per tenir un pla definit damunt la taula. I que concreti no només els espais sinó també, ara sí, el nombre de professors que es necessitaran. "No dic que no pugui ser abans, però aleshores sí que haurem de saber què passa el 14 de setembre", ha explicat el conseller, en referència a la represa de les classes.

Bargalló ha insistit en què la voluntat del Departament és que tot l'alumnat "faci educació presencial". Ja ha admès, però, segurament això "serà difícil" en estudis superiors o de formació professional". Però també ha subratllat que en l'ensenyament obligatori, i ha esmentat específicament l'educació infantil, això és "essencial".

"Per tant, la voluntat del Departament és que tots els alumnes tinguin educació presencial cada dia, però prioritzarem l'educació infantil i primària abans que cap altra, i l'ensenyament obligatori abans que el postobligatori", ha afirmat.

Més franges d'entrada i sortida i torns de menjador

Pel que fa a la gestió dels horaris, el conseller ha dit que caldrà estudiar cas per cas. "Hem de tenir-ho radiografiat amb els 5.942 centres educatius que hi ha a Catalunya abans del 15 de juliol, i segurament acabaran essent 5.942 solucions diferents", ha dit.

En relació a les entrades i sortides, el conseller d'Educació ha avançat que a grans ciutats, en escoles que només tenen una porta, "haurem de modificar bastant els horaris, en el sentit que haurem de posar moltes franges". I ja ha avançat que caldrà acostumar-se a prendre les decisions "en funció d'aspectes tan poc tradicionals" com el número d'accessos que tenen les escoles, els carrers que hi van a parar o la dimensió dels patis, per exemple.

I el mateix passarà amb els menjadors. "Haurem de mantenir la distància física i, per tant, haurem d'augmentar torns", ha explicat Bargalló. "A totes les escoles serà possible? Doncs en aquelles que ja en feien molts i no es puguin posar més torns, caldrà utilitzar més espais com a menjador", ha afegit el conseller.

Batallar recursos "on faci falta"

Josep Bargalló ha visitat aquest dijous l'escola Montseny de Breda (Selva), acompanyat del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès. Després de reunir-se al pati amb la direcció i l'alcalde, Dídac Manresa, el vicepresident ha insistit que aniran "a batallar recursos" on faci falta, perquè durant "la postpandèmia, la centralitat també passa per l'àmbit educatiu".

Aragonès ja ha avançat, en aquest sentit, que amb l'ampliació del pressupost que farà la Generalitat, i que espera que s'aprovi al juliol, "el capítol d'Educació serà molt important". I que no només reclamaran més fons davant l'Estat sinó que també apel·laran Europa.

"Necessitem més sanitaris, més docents, més espais; i per tant, el que ens calen són més recursos i no menys", ha afirmat el vicepresident. Pere Aragonès ha dit que estan "batallant" davant l'Estat, que és qui recapta la major part dels impostos, decideix les polítiques d'endeutament i interlocuta amb la Unió Europea, per disposar de més fons. Però també "fent propostes concretes", com el fons de comunitats autònomes, o demanant recursos europeus.

"Que Catalunya pugui gestionar una part d'aquests fons", ha dit Aragonès en referència a la UE, "és el que ens ha de permetre tenir recursos suficients, no només per a l'activitat econòmica sinó també per a l'estat del benestar". "I en aquest sentit, l'ensenyament hi té un paper fonamental", ha conclòs.