ESNOTICIA
El calvari d'obrir les piscines comunitàries
L'absència d'un reglament específic i les mesures per reobrir-les generen dubtes entre els veïns || Molts han optat per tenir-les tancades a causa dels alts costos de manteniment
Una piscina comunitària de Lleida ciutat.
Amb l’entrada de la regió sanitària de Lleida a la fase 2 molts veïns podran fer ús d’un dels equipaments més demandats i freqüentats els mesos d’estiu: les piscines comunitàries. No obstant, les condicions per a la reobertura generen molts dubtes i problemes entre les comunitats tant a nivell logístic com econòmic. Una situació que es veu agreujada per la falta d’especificacions sobre com s’ha de fer aquesta reobertura a les informacions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Tot això ha comportat que algunes comunitats optin per esperar, mentre que d’altres hagin de fer un replantejament general de l’organització de les piscines.
Així ho assegura el president dels administradors de finques de Lleida, Jaume Facerias. “Ara mateix només es preveuen dos possibilitats per a la reobertura de les piscines comunitàries: o parcel·lar el terreny i organitzar-se per torns, ja que només podran allotjar un 30 per cent d’aforament, o contractar personal de vigilància”, va assenyalar.
“Ara mateix hi ha dos opcions: o parcel·lar l’espai o contractar vigilància”, asseguren
Dos alternatives que poden provocar, d’una banda, una laboriosa organització logística, i d’altra banda, un augment de les taxes de la comunitat per fer-se càrrec de les contractacions. A tot això s’hi haurà d’afegir que caldrà fer una neteja més exhaustiva de l’aigua. Això ha provocat, segons Faceries, que no rebin gaires consultes sobre com reobrir aquests equipaments perquè algunes comunitats hagin optat per mantenir-les tancades.
“Realment no estem gestionant gaires reobertures aquests dies, però la gran majoria que sí que ho estan fent opten per parcel·lar l’espai, una mesura viable si es tracta de comunitats petites, de vint domicilis aproximadament, però en les més nombroses aquesta organització és gairebé impossible”, reconeix Faceries.
El més viable per a les comunitats més grans seria contractar personal, però el col·legi d’administradors adverteix que “si s’opta per aquesta alternativa s’hauran de contractar dos persones, ja que hauran d’estar-hi els set dies de la setmana”. Aquesta contractació extraordinària de personal podrà suposar “un cost aproximat de 3.000 euros per comunitat, que serien més assequibles per a les piscines comunitàries amb molts veïns”, afegeix Faceries, que va recordar que el problema amb aquestes comunitats és “que es puguin reunir tots els veïns per acordar aquestes decisions, perquè les trobades multitudinàries estan prohibides.”
L’altre gran inconvenient per a la reobertura de les piscines és referent a la normativa. Segons va explicar Faceries, “el fet que no hi hagi un reglament específic per a les piscines comunitàries però sí que n’hi hagi un per a les esportives o de competició és un autèntic problema, perquè no sabem si haurem de prendre les mateixes mesures que en aquestes últimes o sortirà un reglament més endavant que provoqui que s’hagin de canviar totes les mesures que s’hagin pres”. Tot plegat ha provocat que alguns veïns hagin optat per comprar piscines petites per als seus jardins. La qüestió és poder refrescar-se.
les claus
- Reobertura a la fase 2. Les piscines comunitàries de Lleida poden reobrir a partir d’avui, però adoptant una sèrie de mesures per garantir la seguretat dels veïns.
- Aforament controlat. Una de les principals mesures és que l’aforament no haurà de ser superior al 30%. Per aquest motiu, les comunitats estan optant per parcel·lar l’espai de les piscines i organitzar-se per torns.
- Contractar personal. Una altra alternativa a parcel·lar les piscines i establir horaris és controlar personal de vigilància, una cosa més viable a les comunitats grans que a les petites.
- Cost extraordinari. La contractació de personal de vigilància pot suposar un cost de fins a 3.000 € per comunitat, assenyala el president d’administradors de finques de Lleida.
- Sense normativa específica. La falta d’un reglament per a les piscines comunitàries ha agreujat els dubtes del sector.
- Dubtes entre els veïns. Tots aquests factors han comportat que moltes comunitats de Lleida hagin optat per no obrir les piscines a l’espera que se suavitzin les condicions.
- Piscines esportives. Les piscines esportives poden obrir des de l’1 de juny amb un aforament del 30% i amb cita prèvia. Les recreatives poden obrir a partir d’avui a Lleida.
Els ajuntaments decidiran quan obrir les piscines municipals Les piscines municipals poden obrir les portes a la fase 2, per la qual cosa a Lleida podrien obrir a partir d’avui. No obstant, l’última paraula la tindran els ajuntaments, segons el que s’estipula a la llei. Respecte a com s’hauran de reobrir, els requisits són similars a les mesures que hauran de prendre les piscines comunitàries. Aforament del 30% sempre que sigui possible respectar la distància de seguretat de dos metres. En cas que no sigui possible, s’haurà de reduir l’aforament al percentatge que permeti aquest distanciament. També s’haurà de concertar una cita prèvia per poder anar a les piscines i cada usuari haurà de tenir totes les pertinences (tovallola, bossa, para-sol, etc.) a dins del perímetre de seguretat de dos metres. Així mateix, tampoc es podrà fer ús dels vestidors ni de les fonts d’aigua en cas que n’hi hagi.
