«Les seqüeles psicològiques del virus poden cronificar-se»

Durant la desescalada han aparegut les primeres conseqüències visibles de la pandèmia, però quines són les seqüeles psicològiques?

Les conseqüències són molt més complexes del que esperava en el moment en què es va originar el brot, perquè al malestar psicològic s’hi han sumat la incertesa econòmica, el repunt de violència domèstica, etcètera. En definitiva, un ventall d’efectes molt més ampli del que podíem intuir en un primer moment. Hi ha moltes persones que no han pogut completar el procés de dol perquè no han pogut acomiadar-se dels seus éssers estimats, però també ens estem trobant amb casos d’estrès posttraumàtic, depressió, ansietat per por del contagi i fins i tot fòbies, ja sigui d’adults o de nens que han tingut moltes dificultats per tornar a sortir al carrer. I el problema més gran és que algunes d’aquestes seqüeles es podrien arribar a cronificar.

Quines són les recomanacions per tal d’evitar que la por del contagi es converteixi en una patologia?

Necessitem temps per adaptar-nos a aquesta nova normalitat, que està marcada per l’ús de mascaretes, el distanciament social i un rentat de mans freqüent per evitar riscos de contagi. És normal que quan ens enfrontem a una situació desconeguda en un principi sentim certa ansietat o pensaments obsessius, que en definitiva ens aporten seguretat i una sensació de control. Quan tots aquests hàbits augmenten en intensitat i freqüència, és quan realment ens trobem davant d’un problema. Per tal d’evitar que això succeeixi, hem d’afrontar els nous escenaris amb optimisme i resiliència, i assumir amb flexibilitat aquesta situació límit per sobreposar-nos-hi. Això sí, sempre respectant les mesures de seguretat amb l’objectiu de minimitzar riscos i evitar possibles contagis.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va alertar que podria produir-se una crisi psicològica “massiva” si els països no prenen mesures. Considera que fins ara s’ha descuidat la salut mental?

Crec que, quan es van detectar els primers contagis, el que més importava era evitar-ne l’expansió i trencar la cadena de transmissió. De forma paral·lela hem anat descobrint les conseqüències psicològiques, i el que sí que ens va preocupar des del minut 1 va ser l’afectació en els professionals sanitaris. Ells mateixos expliquen que han estat com en una espècie de zona de guerra, i ara comença a aflorar l’estrès posttraumàtic. Precisament, un grup de voluntaris està treballant per donar cobertura psicològica a aquest col·lectiu, que ha lluitat a primera línia. A l’estrès mateix de la situació també s’hi ha afegit l’estigmatització, tenint en compte que alguns metges i treballadors de supermercat han patit retrets, com per exemple les pintades o els cartells a les comunitats de veïns que s’han fet virals.

Com faran front al procés de dol les persones que no van tenir l’oportuntiat d’acomiadar-se dels seus éssers estimats durant l’estat d’alarma?

Ara toca tancar tots els rituals de comiat que van quedar interromputs. Per això s’ha de destacar la importància de les cerimònies online de l’empresa lleidatana Agraïments o els grups virtuals de suport dirigits pel Servei de Suport al Dol de Ponent, iniciatives que han ajudat a pal·liar el dolor de la pèrdua durant les setmanes de confinament. Gràcies a les noves tecnologies, els professionals de l’àrea de la salut mental hem pogut estar actius des del primer dia per donar una resposta a tota mena d’inquietuds, i per això crec que les teràpies en format telemàtic són molt beneficioses i han vingut per quedar-se.

La crisi del coronavirus ha produït canvis fins i tot en les relacions socials.

Sí. Hem estat capaços d’adaptar-nos a les restriccions, utilitzant les tecnologies per generar noves accions socials. Un exemple d’això és el gran èxit del teletreball, les e-teràpies o, simplement, les trobades virtuals entre amics i familiars.

Quines són la resta de coses positives ens ha aportat aquesta situació?

La crisi del coronavirus ha marcat un abans i un després en la nostra societat. Crec que ha sorgit un nou concepte de família: al passar més temps a casa s’ha reforçat el vincle entre pares i fills. Hem descobert la gran capacitat d’adaptació dels petits, que són els que millor han portat les setmanes de confinament, i ens han acabat donant una lliçó als grans. Més enllà dels beneficis que ha revelat el treball telemàtic, també hem après a gestionar l’espera i a ser més pacients.

Aprofito així mateix el final de l’entrevista per agrair l’oportunitat que m’ha brindat SEGRE de col·laborar amb articles des que va començar aquesta crisi sanitària, a més de donar les gràcies a tots els meus companys d’Orum Center i del CET Salvador Seguí de Lleida.