Pagesos afronten la seua campanya més difícil i, a més, 'criminalitzats'

El 2020 passarà a la història amb tota seguretat com l’any en què el Covid-19 va acabar amb milers de vides a Catalunya i va provocar moltes crisis. Una d’aquestes se centra en el sector de la fruita, que està afrontant la campanya més difícil. En l’aspecte productiu, amb una caiguda important de la producció, agreujada pels efectes de la pedra. En l’econòmic, amb un increment de costos de producció derivat de les mesures de seguretat necessàries per evitar contagis entre els treballadors, des de gels hidroalcohòlics i mascaretes a inversions amb mampares, entre altres costos a les centrals. Però també hi ha un tercer front al qual s’enfronta el sector, que denuncia que està sent criminalitzat, entre acusacions de racisme i explotació. D’una banda, per aquells que els culpen que hi hagi persones dormint als carrers, com a la ciutat de Lleida. De l’altra, per denúncies d’incompliments del conveni, que arriben a parlar d’explotació.

Quant als immigrants sense sostre, la resposta és unànime en tots els actors del sector a qui es pregunti. El gruix d’aquestes persones són immigrants en situació irregular i, per tant, no poden ser contractats o s’enfronten a possibles multes milionàries. Patronals, organitzacions agràries i pagesos individuals insisteixen que se senten assenyalats per una realitat que s’ha de situar en el pla social i polític. La immigració irregular, i més en concret què fer amb persones que són al territori, és un problema que no deixa de créixer i sobre el qual és necessari prendre decisions.

Les pèrdues de producció per la pedra poden reduir en unes 5.000 les persones contractades L’ajuntament ha hagut de duplicar les 150 places inicials del centre habilitat a la Fira En una finca mitjana, el cost dels equips de protecció és almenys de 2.000 euros

És cert que mesos abans que comencés el gruix de la campanya fructícola organitzacions agràries i patronals van advertir dels problemes generats per la pandèmia. Molts treballadors que any rere any es van ocupar a la campanya estaven als seus països d’origen i no podien venir a Ponent pel tancament de fronteres. Feia setmanes que es va demanar al Govern central la regularització de persones sense la documentació en regla. Tanmateix, la Moncloa va rebutjar de ple aquesta possibilitat, que també han defensat en les últimes setmanes altres administracions com la Generalitat a través de la conselleria de Treball.

Aquestes peticions han estat llegides com un efecte crida a col·lectius d’immigrants que han anat arribant a la província, però especialment a la capital del Segrià confiant a aconseguir una ocupació, alguns fins i tot amb la falsa il·lusió d’una hipotètica regularització. Però els pagesos, cooperativistes i empresaris insisteixen que no poden ocupar aquestes persones.

La situació, a més, s’ha agreujat per les tempestes de calamarsa del mes passat. Lleida preveia una producció “curta” de préssecs i nectarines, de l’ordre d’un 18 per cent inferior a la de l’any passat. Però la pedra en va arruïnar un altre 16 per cent, i la collita ha quedat limitada a tot just 316.100. Menys fruita significa també menys contractacions, que la producció calcula que s’han pogut reduir en unes cinc mil.

La primera setmana del mes de juny, en ple estat d’alarma, van dormir als carrers de Barri Antic 105 persones sense sostre, segons l’ajuntament. Una xifra que tant els veïns com entitats socials van augmentar fins a les 200. Part d’aquestes van accedir després a pernoctar als pavellons de la Fira habilitats per la Paeria com a centre d’atenció i, durant dos setmanes, a vuitanta places hoteleres pagades pel futbolista Keita Baldé. Una vegada Baldé va deixar de sufragar-les, la Fira ha arribat a allotjar fins a 300 persones, i encara n’hi havia d’altres que dormen al carrer.

En conjunt, la xifra global sembla superior a la de l’estiu passat, quan l’ajuntament va xifrar en una mitjana de 140 persones les que pernoctaven al carrer, mentre que, segons les seues dades, la mitjana diària de pernoctacions en el centre d’atenció que va habilitar –primer al pavelló Antorxa i després a l’Agnès Gregori– va ser de menys de 70 (2.930 entre el 8 de juliol i el 23 d’agost). La presència de gent dormint al carrer i les aglomeracions de sensepapers es repeteixen des de fa anys al Barri Antic, però aquest estiu ha tingut lloc en plena crisi sanitària pel coronavirus. Els veïns del barri han denunciat en reiterades ocasions aquesta situació, fins i tot sense èxit davant de la Fiscalia, assegurant que és un perill per a la salut pública.

Al final de la passada campanya de fruita, el nou govern municipal es va comprometre a canviar radicalment la metodologia d’atenció a les persones sense llar per evitar aquestes situacions, però tot continua gairebé igual. El dispositiu organitzat a la Fira va haver de ser ampliat diverses vegades en tres setmanes i va passar dels 150 llits inicials als 300, però ni aquesta ampliació no ha servit per poder acollir tots els sensesostre.

La tinent d’alcalde de Dretos, Sandra Castro, indica que aquest any s’ha avançat l’arribada d’aquest col·lectiu, però opina que no hi ha més persones que en els anteriors. “Normalment venien al juliol, però aquest any ja els teníem aquí a mitjans de maig”, afirma. Reconeix que, a part de les persones que habitualment busquen feina a la fruita, “han arribat manters i treballadors de l’hostaleria de la costa perquè s’han quedat sense ocupació per l’estat d’alarma i han vingut a provar sort”, assenyala, i afegeix que també hi va contribuir que els pagesos fessin al març una crida demanant mà d’obra, davant del temor que el confinament per la pandèmia els deixés sense.

Per a l’entitat del Barri Antic Som Veïns, “està clar que ha vingut més gent que altres anys i que la Paeria no estava preparada per a això”. Una cançó que fa massa que es repeteix.