Les seqüeles visibles de la pandèmia

Ja són més de 1.400 els lleidatans que en els últims mesos s’han recuperat del coronavirus i, més enllà de les possibles lesions pulmonars, la fatiga i el malestar emocional, molts pacients han d’afrontar el repte de recuperar la mobilitat després de passar setmanes hospitalitzats. Josep Vilà va ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) el 15 de març, l’endemà que el Govern central decretés l’estat d’alarma. “Vaig estar ingressat un mes a l’UCI i tres setmanes a planta, però per sort els pulmons es van recuperar bé i en dos o tres dies vaig poder tornar a caminar”, explica aquest lleidatà de cinquanta-cinc anys, que des que va rebre l’alta va a rehabilitació a causa d’una lesió muscular a l’espatlla. Tot i que assegura que “m’agradaria que el procés per recuperar la mobilitat del braç fos més ràpid”, es mostra satisfet perquè pot fer vida normal. I és que el seu cas és un dels més afortunats ja que, dels vuitanta-vuit pacients que van tenir coronavirus i que han estat atesos pel Servei de Rehabilitació de la regió sanitària de Lleida, la majoria presenten problemes respiratoris, debilitat, dificultat per caminar i poca tolerància a l’exercici.

Així ho explica el director clínic d’aquesta àrea, Luis Mambrona, que destaca que la fisioteràpia és una gran aliada per recuperar l’autonomia en la vida diària d’aquelles persones que han vist minvades tant les capacitats musculars com les ventilatòries. La seua tasca és important ja des de l’UCI, on l’objectiu és evitar la rigidesa articular i afavorir la vascularització dels músculs, així com agilitzar l’extubació. Encara que el tractament és personalitzat en funció de les característiques de cada pacient, “comencem amb exercicis de baixa intensitat i, una vegada superen la fase de cures intensives i entren a planta, ens centrem a poc a poc en la rehabilitació del sistema locomotor, per posar-se drets i caminar”, expliquen Mambrona i la fisioterapeuta Anna Sorribes. A més de la rehabilitació ambulatòria dels lleidatans que han rebut l’alta hospitalària, la unitat també ofereix assistència domiciliària a aquelles persones que tenen més dificultats de mobilitat.

La teràpia s’adapta a cada pacient i pot incloure sessions a domicili o seguiment telefònic

Així mateix, fan un seguiment telefònic dels pacients que encara van donar positiu en coronavirus després de tornar a casa. Mambrona assegura que “sobretot ens trobem amb casos de problemes respiratoris i atrofia per desús, ja que la majoria d’hospitalitzats es passen una mitjana de dos mesos al llit i perden tant capacitat muscular com funcional. També s’ha vist afectada la tolerància a l’exercici: hi ha pacients que es troben bé i fan vida normal però la saturació d’oxigen i la freqüència cardíaca no són correctes, per la qual cosa el cor i els pulmons necessiten temps per adaptar-se a la nova situació”.

Encara és aviat per descobrir les seqüeles a llarg termini d’aquesta malaltia, si bé s’han detectat dificultats a nivell cognitiu: problemes de memòria o de concentració. Les unitats post-Covid estan registrant cadascuna de les conseqüències d’aquest virus, del qual a poc a poc s’esbrinen noves característiques.

Quins efectes físics provoca el coronavirus?

La majoria de pacients que tenen més de seixanta-cinc anys després de l’hospitalització presenten problemes respiratoris, debilitat, dificultat per caminar i poca tolerància a l’exercici.

Quin és el tractament?

Els exercicis són personalitzats i varien en funció de les característiques de cada pacient, encara que intentem que hi hagi un treball ja des de l’UCI. Al principi són moviments de baixa intensitat per evitar la rigidesa articular i, una vegada superen la fase de cures intensives, ens centrem a poc a poc en la rehabilitació del sistema locomotor per tornar a caminar.