Més detectius sanitaris per acorralar el Covid-19

Al virus no se l’ha d’esperar, se l’ha d’anar a caçar. Una frase que va utilitzar el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, i que a Catalunya no s’ha escoltat. I és que la manca de personal de vigilància epidemiològica, els popularment coneguts com a rastrejadors, ha estat una de les claus per explicar els rebrots a Lleida i la zona metropolitana. “L’objectiu és localitzar les persones amb qui ha estat en contacte un malalt i trobar el pacient 0. No és una cosa nova, fa molts anys que es fa per tractar altres malalties com la meningitis, la verola o el VIH, però la situació actual ens ha superat.”

Així resumeix José Ángel Montañés, delegat de Metges de Catalunya i metge d’Urgències de l’Arnau, el que fa un rastrejador. Segons dades de Salut, actualment hi ha 180 professionals públics que s’encarreguen d’aquesta tasca a tot Catalunya. Una quantitat que els experts han qualificat de baixa, mentre que el Govern els va contradir assegurant que n’hi havia prou. Unes declaracions que no quadren amb l’anunci de la mateixa conselleria sobre la contractació de cinc-cents professionals. A Lleida, la unitat de vigilància epidemiològica està formada per setze persones: cinc metges, cinc diplomats més en Salut, la majoria infermeres; dos residents d’infermeria, un tècnic, un administratiu, un càrrec pendent d’assignació i el cap de servei. Així ho va assegurar la delegada de Salut, Divina Farreny, que va precisar que aquesta setmana hi incorporaran cinc reforços més: sis estudiants de Medicina en pràctiques i, paral·lelament, la unitat de salut laboral els donarà suport amb cinc persones més.

No obstant, els sanitaris consideren que aquesta xifra continua sent baixa. “En caldrien com a mínim quaranta, ja que la recomanació és que n’hi hagi una vintena per cada 100.000 habitants”, assenyala Amparo Loren, infermera i secretària de Sanitat de CCOO. “Fer el rastreig hauria tingut sentit quan vam començar la desescalada, però ara seria inútil”, opina Sandra Maria, presidenta de la junta de personal d’Atenció Primària i del sindicat Satse, que afegeix que “ara s’hauria de preparar l’estructura per a la tardor”. Per la seua part, Montañés conclou que “un altre error ha estat que s’ha fet molt rastreig telefònic quan s’ha de trepitjar el terreny i s’ha demostrat que en això s’han equivocat. Hem arribat tard”, conclou.

“El que hem de fer és acorralar el virus i tenir-lo tot unificat i integrat perquè no torni a donar-se un escenari així més endavant”, va recalcar Farreny. A més del personal de vigilància epidemiològica i els reforços, Farreny va explicar que compten amb, aproximadament, quaranta-quatre “referents Covid”. Aquests s’encarreguen “de coordinar la unitat epidemiològica amb Atenció Primària i, al seu torn, mobilitzar els recursos necessaris per garantir l’aïllament dels contagiats, va dir Farreny, que va afegir que cada Centre d’Atenció Primària (CAP) “compta amb un o dos d’aquests referents”. A més d’aquestes figures, la delegada de Salut va precisar que aquesta setmana que ve “afegirem gestors Covid, que organitzaran l’Atenció Primària des d’un punt de vista més logístic i administratiu”.

“La problemàtica social ha superat qualsevol possible previsió” La delegada del departament de Salut a Lleida, Divina Farreny, va reconèixer que “la problemàtica social ha superat qualsevol possible previsió que haguéssim pogut tenir”. Va recalcar que “des que va acabar la primera onada de contagis i el desconfinament hem hagut de coordinar tant l’atenció als contagis com la vigilància epidemiològica”. Una sobrecàrrega de treball que, entre altres aspectes, ha comportat aquests rebrots per tot el territori.