Un confinament discutit i discutible

Dimecres expirarà el termini de dos setmanes de confinament que va decretar la Generalitat a Lleida ciutat i sis pobles del Baix Segre. Una decisió discutida tant sanitàriament com jurídicament i que va venir després de decretar el confinament perimetral del Segrià el 4 de juliol. Un anunci que, a banda de generar crispació política i ciutadana, també ha suscitat dubtes entre sanitaris, que han posat objeccions a la seua efectivitat, al·legant des que era una mesura massa restrictiva fins al fet que no seria d’utilitat si no es contractava més rastrejadors i experts en vigilància epidemiològica. Respecte a la transmissió del virus, el dia en què la Generalitat va decretar el tancament perimetral del Segrià, a la província hi havia 4.187 casos, 2.541 dels quals al Segrià. Salut va justificar aquesta decisió assegurant que la taxa d’incidència del virus era de 149,9 cada 100.000 habitants. Dies després, quan es va anunciar el confinament de Lleida ciutat i 7 municipis del Baix Segre, hi havia 5.609 casos a tota la província, 3.585 al Segrià i 3.104 en els municipis confinats. Onze dies després de decretar el confinament, ahir es van comptabilitzar 7.726 casos a la província, 4.952 al Segrià, de forma que des del 4 de juliol hi ha hagut 2.411 nous casos, gairebé la mateixa xifra de contagis que hi havia a la comarca el 4 de juliol.

Davant del final del termini del confinament, experts sanitaris asseguren que el tancament del Segrià no ha ajudat a reduir els casos i que tocarà esperar per veure si el confinament del 15 de juliol és realment efectiu. Oriol Yuguero, metge de l’hospital Arnau de Vilanova que formarà part del comitè d’experts per a la transformació del sistema públic de salut de Catalunya, considera que el confinament perimetral del Segrià “francament no ha ajudat a reduir casos perquè s’ha vist que la gent continua mantenint tota l’activitat dins del perímetre”. “Falta veure si el segon confinament, del qual encara queden tres dies perquè acabi, realment ha estat efectiu o no”, afegeix. Per la seua part, la presidenta del Col·legi d’Infermeres, Montserat Gea, defensa la limitació de la mobilitat per no col·lapsar el sistema sanitari, però assegura que “molta gent ha marxat” igualment, malgrat el confinament perimetral.

Paral·lelament, el “tancament” d’aquests municipis també va generar dubtes jurídics, ja que la jutge de guàrdia de Lleida va vetar l’ordre de la Generalitat al considerar que no es podia prendre si no es decretava en estat d’alarma.

Entrevista a Jorge Soler, metge i diputat per Ciutadans

Com valora la situació?

És una vergonya. Han abandonat el Segrià a la seua sort i han posat tota la responsabilitat a l’esquena dels sanitaris.

Considera que s’han pres les mesures correctes?

No, perquè ara la transmissió és comunitària, els polítics no s’han dedicat a frenar els contagis, l’han descuidat fins a arribar on som

Es podia preveure el rebrot?

Només feia falta veure què ocorria a la Franja i amb l’arribada de temporers, que estava clar que necessitava més atenció. No es va fer seguiment dels nous casos ni se’ls va confinar a ells ni als seus contactes. El problema ha estat no fer les coses bé des de la desescalada i no aprendre dels errors.

El confinament va ser encertat?

Considero que l’error va ser no fer el pas previ al confinament, que havia de ser dotar de més recursos el sistema sanitari i fer el seguiment dels casos. Això és el que li reclamàvem políticament al departament, millorar el seguiment dels positius.

El rastreig de casos arriba tard?

Està clar. Jo vaig demanar a la consellera moltes vegades que invertís en vigilància epidemiològica, que no esperés perquè seria massa tard. I no han fet ni el seguiment ni garantit el descans dels sanitaris, que han fet una tasca titànica. Se sabia que farien falta rastrejadors i ho hem pagat tots.

Considera que la regió sanitària tenia els recursos sanitaris necessaris?

No. El que hauria d’haver fet Salut és formar i invertir en el personal sanitari en lloc de destinar 18 milions d’euros a una empresa per fer el seguiment. Han aconseguit que uns quants casos es descontrolessin. No pot ser que encara avui s’estiguin buscant estudiants per fer de rastrejadors i la consellera hauria de dimitir per aquest motiu.

I l’Atenció Primària?

Fa temps que l’Atenció Primària està sota mínims i sense prou personal. Ara, amb una sobredemanda, s’està bolcant en el Covid-19 i deixa de banda altres tasques que fa.

Llavors suspèn la gestió política de la Generalitat.

La consellera hauria de dimitir. Els alcalde de la zona portaven avisant del rebrot fa setmanes, hi havia persones contagiades al carrer, ha estat un desastre de gestió.

Com es podria haver afrontat la gestió dels temporers?

Sabent que vindria gent a treballar a la campanya de la fruita s’haurien d’haver donat recursos assistencials a tota aquesta gent per evitar rebrots.

Com preveu que evolucioni la pandèmia a partir de la tardor?

El sentit comú de l’epidemiologia ens diu que anirà a pitjor. Mentre no posem més recursos per detectar els casos ni protegim el personal sanitari, tindrem un problema majúscul.

Un nou cop per a l’economia i crítiques sobre la seua legalitat El confinament de Lleida i sis municipis del Baix Segre no només té repercussions sanitàries i de mobilitat, sinó que també és una autèntica destralada per a l’economia de la comarca. La patronal Pimec assegura que el comerç té unes pèrdues setmanals de vuit milions d’euros i que el 40% de les botigues no podran tornar a obrir després del confinament. D’altra banda, la Federació d’Hostaleria calcula en dos milions les pèrdues diàries per al sector a la ciutat. Les patronals de Lleida han carregat contra el confinament i no han dubtat a qualificar-lo de “cop mortal” per a l’economia.