Montserrat Gea: «Que la fase tres durés només 24 hores va ser un gran error»

El paper de les infermeres durant la pandèmia ha estat prou reconegut?

Les infermeres d'Atenció Primària, familiar i comunitària atenen en primera instància les persones que tenen símptomes lleus i fan el cribratge de PCR, veuen fins a 180 pacients un dia. L'atenció als mitjans acostuma a centrar-se més en els metges, però els que fan cures les vint-i-quatre hores són infermeres, auxiliars i zeladors. Els metges tenen un rol més puntual, excepte a les UCI, on n'hi ha les vint-i-quatre hores.

La falta de personal que denuncien des de fa temps ha quedat més patent ara?

Sempre hem dit que tenim la pitjor ràtio d'Espanya i d'Europa. Des de fa més de sis anys diem que no hi ha prou infermeres per cobrir les baixes i les jubilacions i no s'ha adoptat cap mesura. No han millorat la retribució perquè no se'n vagin ni tampoc han augmentant les places. Abans tancaven plantes (per la falta de personal), però amb la pandèmia, no poden fer-ho i necessiten personal d'infermeria.

Com ho fan sense personal de reforç?

Les infermeres estem doblant torns, treballem catorze hores diàries de matí i tarda o disset encas que sigui de tarda i nit. Això és insuportable. Paguen hores extres, però venim d'una situació d'esgotament i la gent mereix descansar. Hi ha d'haver prou personal per atendre tots els pacients i que es respectin les vacances perquè hem estat treballant moltes hores. Hi ha hagut una manca absoluta de previsió. Sempre han anat al mínim legal i així no es pot donar una bona resposta. Per exemple, el rastreig (de contactes dels contagiats de Covid-19) en lloc d'infermeres el fan estudiants en pràctiques o voluntaris. A la primera onada s'havien fet contractes i si ja se sabia que en vindria una segona, el que no pot ser és que es rescindeixin els contractes que hi havia. Ara falta gent.

I quan es posi en funcionament l'hospital el pavelló Onze de Setembre i arribi el gran rebrot de l'octubre?

És imprescindible contractar més personal perquè l'onada de l'octubre s'ajuntarà amb la grip estacional. Per arribar a la mitjana europea fan falta mil infermeres més a la província de Lleida. Ara som els segons d'Europa per la cua. d'equips de protecció sí que en tenim. L'altra vegada es van infectar molts sanitaris a Catalunya, el 30 per cent del total, perquè no n'hi havia.

Què creu que es va fer malament perquè s'hagin produït tants brots a Lleida?

Que la fase tres durés únicament vint-i-quatre hores va ser un gran error. Deixar sortir la gent per Sant Joan va provocar que als sopars hi hagués molts contactes. La Generalitat va relaxar mesures i, a més a més, la mascareta obligatòria va arribar tard a Lleida, quan ja hi havia molt casos. Així mateix, hi ha hagut falta de previsió respecte a les persones que se sabia que vindrien a la recollida de fruita. No s'ha fet amb seguretat i se sap des de fa vint anys que vénen aquí a buscar-se la vida. S'hauria d'haver estructurat un procediment millor, les administracions s'haurien d'haver coordinat, la de l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments. Ara és difícil de controlar. Els jovenes surten sense mascareta, hi ha immigrants vivint en magatzems o compartint pis amb moltes persones, i no s'estan quietes, sinó que van al supermercat, es mouen d'un poble a l'altre i fan que es vagi disseminant.

Considera que el confinament perimetral del Segrià ha estat eficaç?

Crec que la gent s'ha mogut igual. Tots coneixem gent que se n'ha anat de Lleida sabent que no es podia fer. És una realitat i posen en perill altres comunitats. Molta població és asimptomàtica, quina garantia tens al cent per cent que no ets portador? L'eficàcia del cofinament perimetral, sabent que no tenien competències i que només eren recomanacions, ha fet que la gent se n'hagi anat per camins, encara que saben que està molt mal fet.

I les mesures més restrictives per a set municipis?

Si s'haguessin fet abans coses de manera més concreta no haurien fet falta, s'ha reaccionat tard. Veiem com s'incrementen els ingressos dia a dia. Perquè no col·lapsi el sistema s'ha de tallar l'expansió del virus i l'última instància per fer-ho és tallar la mobilitat. Quan ja es transmet a nivell comunitari, et quedes sense instruments. Però la percepció és que si som capaços de mantenir les xifres a nivell comunitari com ara, d'estabilització, ens en podrem sortir i després, tenir molta prudència de no tornar a cometre els mateixos errors.

Considera que els tres dies d'incertesa per aplicar les restriccions va propiciar un augment dels casos?

La gent no tenia ni idea el primer cap de setmana de si podien entrar a Lleida, si necessitaven permís... No crec que hi hagi més casos per la confusió a Lleida, però en tota cas sí que ha fomentat que la gent se n'anés i que siguin contagiadors potencials d'altres comunitats. A Cambrils s'han incrementat els casos.

Veu un greuge comparatiu les restriccions a Lleida respecte a d'altres zones on també tenen brots?

Les mesures que s'han pres són adequades i lamento que no en prenguin en altres zones amb motius epidemiològiques suficients que ho requeririen, com algunes àrees de Barcelona o l'Hospitalet, on s'hauria d'haver fet perimetral. Estic segura que s'amaguen xifres. Al ministeri la xifra d'hospitalitzats a Madrid és superior a la de Catalunya. No quadra.

Des del punt de vista de la infermeria, què s'ha de fer per estar preparats per al rebrot de la tardor?

Sobretot, que es faci previsió del personal que es necessita, que el mes de setembre no es rescindeixin contractes de gaires infermeres a qui se'ls acaben. Les necessitarem. A més, que les institucions facin una previsió i no esperin a última hora per posar mesures de contenció. I realitzar controls a les empreses que per la seua activitat tenen més risc de tenir contagis a la seua plantilla.

I què li diria a la població?

La majoria de gent ho ha fet bé, respectant la distància, amb higiene de mans... Demano als joves que no quedin en grup perquè poden posar en risc els seus avis.

El sector empresarial creu que algunes mesures són massa restrictives per a alguns sectors i resultaran econòmicament perjudicials.

Espero que d'alguna manera es permetin coses que no tenen tant risc, a l'aire lliure, amb mesures de seguretat. A l'aire lliure és molt difícil contagiar-se, i altres activitats s'han de limitar, però s'han d'ajustar perquè la gent ha de menjar.