A primera línia del Covid

Els professionals dels Centres d’Atenció Primària formen la primera línia de lluita contra el Covid-19 i no sempre s’han sentit ben valorats. Sobretot a la primera onada de la pandèmia. “Les UCI omplen titulars, però nosaltres fem un treball de formigues”, afirma Pilar Vaqué, coordinadora del CUAP de Prat de la Riba. “Estem emocionalment cansats, però compromesos perquè és la nostra feina. L’Atenció Primària sempre ha anat una mica justa [de personal] i les administracions ens han d’ajudar”, assenyala, i destaca la importància de poder fer vacances per afrontar el rebrot de la tardor.

En aquest mateix sentit s’expressa Mercè Porté, infermera i directora del CAP Onze de Setembre. “Estem sobrepassats. No esperàvem tan aviat el repunt. Pels temporers es veia venir, però ens ha desbordat a tots. Han faltat rastrejadors [de contactes dels positius] i reforçar les plantilles. L’única solució és fer més hores, però tenim un límit”, afirma. Recorda que des dels CAP es desplacen també a residències i equipaments habilitats com hospitals o centres d’aïllament i que assumeixen molta burocràcia.

També s’encarreguen de residències i centres per a aïllats i reforcen el CUAP de Prat de la Riba

Malgrat tot, reconeix que els ciutadans tenen la percepció que treballen menys perquè “no hi ha gent acumulada a la sala d’espera i fem els controls més espaiats, però tenim tres-centes trucades al dia”. Vaqué afegeix que al CAP Primer de Maig s’ha arribat a “pics d’entre quatre-centes i cinc-centres consultes telefòniques”, i subratlla que “els auxiliars, administratius, infermers i metges estem sobrepassats pel cansament i per la situació de tensió i incertesa contínua que genera estrès, i les maneres de treballar canviants”.

Actualment als CAP de la capital es fan poques PCR perquè majoritàriament es deriven els pacients al CUAP de Prat de la Riba, al qual es desplaça personal de les àrees bàsiques de la ciutat i que també atén visites espontànies. Abans, se’n feien unes vint de diàries.

“Hem arribat a fer en una jornada 130 assistències, entre presencials, telefòniques, virtuals i tràmits administratius. Fa sis mesos l’agenda era de trenta o quaranta pacients i ja de vegades no teníem temps”, exemplifica, però recalca que “és la situació que tenim, estem intentant parar el cop com podem i crec que ho estem aconseguint”.

Destaca que “la nostra por principal ara no és no tenir EPI, que ja en tenim, sinó la sobrecàrrega i no poder donar el servei que volem. Que la cosa no se’ns escapi de les mans”.

“La nostra por és no poder donar el servei que volem” Al Baix Segre la situació és similar. Sergi Gòdia, metge del consultori de Torres de Segre, diu que estan “molt saturats” i que treballen “tres vegades més” que abans de la pandèmia.