ESNOTICIA
L'Arnau tancarà la setmana que ve una planta de pacients de Covid
Si el cap de setmana es manté la situació actual de menys “pressió” || El Procicat deixa en mans de Salut la petició de servir a l'interior dels bars
La pressió a l’Arnau de Vilanova s’ha reduït i està previst tancar una de les tres plantes destinades a malalts de coronavirus la setmana que ve. El coordinador de la unitat Covid de l’hospital, José Luis Morales, va afirmar que actualment el nombre d’ingressats ja només ompliria dos plantes (56 llits), de manera que si el cap de setmana la situació segueix així dilluns ja podran deixar la tercera en reserva.
El doctor Morales va indicar que la previsió és tancar també la planta Covid de l’hospital Santa Maria quan sigui possible, per deixar només operatives per a infectats les dos de l’Arnau. El pla de contingència per a la tardor-hivern preveu reactivar-les si és necessari. En canvi, va alertar que la pressió sí que continua a l’UCI, perquè les estades són més llargues que a planta. Va destacar també que han augmentat els ingressos procedents de residències i han disminuït els relacionats amb la campanya de la fruita.
D’altra banda, el Procicat no va adoptar ahir cap nova decisió respecte a la prohibició de servir a l’interior dels locals d’hostaleria de Lleida, Alcarràs, Aitona, Soses, Seròs, Torres de Segre i la Granja d’Escarp. Només es van traslladar les peticions dels alcaldes a Salut “per a la seua anàlisi i consideració”, va confirmar el delegat de la Generalitat, Ramon Farré. Així mateix, la Paeria manté aquest cap de setmana la conversió en zona de vianants d’una quinzena de carrers per facilitar la instal·lació de terrasses de bars i restaurants.
“Com s’explica tanta mortalitat a Espanya?”
Vint científics espanyols, entre els quals Montserrat Gea (investigadora de l’IRBLleida i president del Col·legi d’Infermeres) reclamen una avaluació independent per part d’experts internacionals i nacionals sobre la gestió de coronavirus a Espanya.
En una carta publicada a la revista Lancet, es pregunten com és possible que Espanya, “amb un dels sistemes de salut amb millor acompliment del món” sigui un dels països amb més afectació del coronavirus, amb “300.000 casos i 28.000 morts, més de 50.000 treballadors de la salut infectats i gairebé 20.000 decessos en residències d’ancians”.
Creuen que l’avaluació no ha de servir per “distribuir la culpa”, però apunten “
una falta de preparació per a una pandèmia”, amb sistemes de vigilància febles, baixa capacitat per fer PCR i escassetat d’equips de protecció personal i de cures crítiques. Veuen “una reacció tardana de les autoritats, processos lents de presa de decisions i alts nivells de mobilitat i migració”.