El risc de rebrot baixa 54 punts i només el 6% dels ingressats, vinculats amb la fruita

El risc de rebrot de Covid-19 a la regió sanitària de Lleida s’ha reduït en 54 punts en només dos dies, al passar d’un índex de 394,06 a 339,29, segons dades recopilades pel departament de Salut. El descens a la comarca del Segrià encara és més notable, de 64 punts (de 460,88 a 396,68) i el de la capital encara més, ja que la disminució arriba als 77 punts (de 446,88 a 369,46).

Precisament, l’elevat risc de rebrot va ser el culpable que dimecres passat el Procicat decidís mantenir la prohibició decretada una setmana abans de servir a l’interior de bars i restaurants de Lleida, Alcarràs, Aitona, Soses, Seròs, Torres de Segre i la Granja d’Escarp. Els locals d’hostaleria d’aquestes localitats només poden obrir la terrassa i al 50 per cent de l’aforament.

Sis de cada deu ingressats es van contagiar en l’àmbit familiar o per relacions socials

Així mateix, el nombre d’ingressats continua baixant i Salut va notificar ahir 66 hospitalitzats en centres públics a Lleida, onze menys, i un a l’Alt Pirineu i Aran. En aquest sentit, el coordinador de la unitat Covid de l’Arnau de Vilanova, José Luis Morales, va afirmar que el perfil dels ingressats està canviant i els relacionats amb la recollida de la fruita suposen ara només el 6% del total, quan la setmana passada rondaven el 20 per cent. De fet, el 30 de juliol el percentatge era del 21% mentre que el dia 13 al voltant de la meitat dels hospitalitzats estaven vinculats amb el sector fructícola. En canvi, el doctor Morales va destacar que els ingressos procedents de residències o entorns sanitaris de cuidadors s’han elevat del 10% al 13% respecte a la setmana passada. Va assenyalar també que sobre un 60% dels hospitalitzats provenen de contagis en l’àmbit familiar (un 42%) o per relacions socials (18%). Va indicar, a més, que la mitjana d’edat dels ingressats és de 65 anys, mentre que la de l’UCI és una mica més baixa, d’uns 60. Va considerar que altres territoris “haurien d’haver pres nota” de la situació que va tenir lloc a Lleida, amb més afectació en àmbits amb persones desfavorides o empobrides.

“El que necessiten els nostres nens és una infermera a l’escola”, va afirmar, i va considerar que la supervisió de mesures d’higiene i l’assessorament a alumnes, professors i famílies són competències de la infermeria escolar.