Baixa fins un 43% l'estada mitjana dels pacients covid a l'Arnau en comparació amb el primer brot
Els dies d’hospitalització dels pacients entre 65 i 74 anys passa de 12 a 7
Un sanitari i un pacient de covid a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
L’estada mitjana dels pacients ingressats per Covid-19 a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha baixat de manera considerable si es compara el primer brot de la pandèmia (entre el 15 de març i el 14 de juny) i el segon (a partir del 15 de juny i fins avui). Concretament, l’estada mitjana ha passat dels 8.78 dies de la primera onada als 6.81 dies de la segona, un 22,4% menys.
Per franges d’edat, el grup que experimenta un descens més important és el format per pacients d’entre 65 i 74 anys, que han passat d’estar 12,58 dies ingressats a 7,06, fet que suposa una reducció del 43%. El segueix el grup d’edat d’entre 45 i 64 anys, que ha passat d’una mitjana de 9,96 dies a 7,85, amb un descens del 21%, segons les dades facilitades per la Gerència Territorial de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran.
La identificació precoç dels casos potencialment greus i les millores en l’expertesa clínica i el tractament estan al darrere d’aquesta baixada en l’estada hospitalària, segons Salut.
Jose Luis Morales Rull, coordinador de les plantes Covid-19 a l’ Arnau de Vilanova, explica que “l’experiència del març i abril ens va fer plantejar un model d’assistència clínica més organitzada, donant molta importància a la identificació del pacient a qui se li pot agreujar la malaltia”. Segons Morales Rull, s’ha implementat una atenció als malalts semicrítics a les plantes Covid amb dispositius d’assistència respiratòria. El seu seguiment diari s’ha efectuat en coordinació amb l’equip de l’UCI, cosa que ha permès disminuir la taxa d’ingressos en aquesta unitat. Durant la primera onada, els pacients amb Covid a l’UCI van arribar a suposar el 80% del total, mentre que al juliol no han arribat al 40%.
“Gràcies a noves evidencies científiques, el tractament s’inicia de manera precoç i de forma més estructurada, obtenint millors resultats”, afirma Morales Rull, que també destaca l’expertesa adquirida pels professionals d’infermeria a les plantes Covid, “un fet crucial per obtenir aquests bons resultats”.
D’altra banda, l’elaboració d’un model predictiu d’ingressos a partir de les proves PCR positives fetes des de l’atenció primària ha permès calcular les necessitats de llits d’hospital i UCI amb 5 dies d’antelació. Això, juntament amb l’habilitació d’un dispositiu Covid ambulatori per part de l’atenció primària, ha permès una bona organització entre nivells assistencials, de manera que s’ha pogut adequar la capacitat hospitalària i evitar el col·lapse, segons el coordinador de plantes Covid.
D'altra banda, Morales Rull destaca que tot i el cansament i la manca de personal sanitari, “tothom ha contribuït amb la seva feina a mantenir l’equilibri respectant els descansos amb un esforç addicional que ha permès oferir una bona atenció a la ciutadania”.
