«He plorat per la soledat»

Les persones grans que habiten en residències han viscut un doble confinament: el seu aïllament i la suspensió de les visites. Aquestes només van estar permeses durant un mes i ara hi ha una tímida reobertura. Els ancians han mantingut el contacte amb els familiars amb videotrucades, però alguns diuen que han “plorat per la soledat”.

Les persones grans que habiten en residències han viscut un doble confinament: d’una banda, les sortides a l’exterior són limitades a causa de la pandèmia i, de l’altra, els seus familiars han estat mesos sense poder anar a visitar-los perquè els geriàtrics s’han blindat per evitar l’entrada del coronavirus. Això ha provocat que alguns ancians assegurin que durant la crisi sanitària han trobat molt a faltar els seus éssers estimats i que han “plorat per la soledat”.

La Generalitat va tornar a permetre les visites amb l’entrada a la fase 2 de la desescalada, però només van estar autoritzades durant aproximadament un mes. Això es va deure que els rebrots van obligar a suspendre-les.

Aquesta situació va forçar ja des del principi de l’estat d’alarma a buscar altres mètodes perquè la gent gran pogués continuar veient els seus pròxims. La gran majoria de geriàtrics han implementat les videotrucades perquè poguessin veure’s i fins i tot alguns centres permeten que els familiars puguin saludar els seus éssers estimats des del carrer.

Aquest aïllament ha tingut conseqüències psicològiques per a aquest col·lectiu, un dels més vulnerables davant de la pandèmia.

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va explicar la setmana passada en la presentació del nou protocol que l’objectiu de permetre obrir a visites totes les residències verdes (sense casos i sectoritzades) i taronges (amb positius però sectoritzades) és “balancejar” la protecció dels grans que viuen en residències amb “el que suposa no veure la família o els éssers estimats” i els “efectes secundaris d’un confinament”.

En aquesta situació, la Núria, una usuària de la residència El Carme de Tàrrega, explica que amb la pandèmia ha sentit molta enyorança i solitud perquè “no puc veure cap familiar. Aquests mesos he plorat molt”. La Núria, de 92 anys, és originària de Barcelona i va arribar a la capital de l’Urgell fa tres anys per estar més a prop dels seus familiars. Va reconèixer que l’entrada al geriàtric li ha permès fer noves amistats i “aquí em sento molt ben atesa pels professionals”. Va assenyalar que entén la soledat com “una cosa que és necessari passar perquè aquesta malaltia es transmet amb molta facilitat i fora d’aquí seria molt pitjor. Per sort, a la residència no hem tingut cap cas”. Aquesta usuària va assenyalar que espera amb moltes ganes que la setmana vinent la vagin a veure els familiars, ja que està previst que puguin tenir lloc les primeres visites. Pensa que no podrà tornar en molt de temps a casa “perquè el virus està molt estès”, i comenta que el que millor l’ha acompanyat han estat les trucades per telèfon i les videotrucades amb els familiars.

Aquest nou protocol de la Generalitat permet la reobertura per a les visites de la gran majoria de residències, encara que hi ha algunes de les comarques del pla que han optat per no rebre familiars a causa de l’alt índex de risc de rebrot, que ahir se situava en 226,69 a la regió sanitària de Lleida, segons les dades de Salut. Al Pirineu hi ha oberts deu dels dotze centres.