SEGRE

ESNOTICIA

«Protecció i rastrejos poden evitar una gran segona onada»

BENITO ALMIRANTE | Cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital vall d’hebron

«Protecció i rastrejos poden evitar una gran segona onada»

«Protecció i rastrejos poden evitar una gran segona onada»HOSPITAL VALL D’HEBRON

Creat:

Actualitzat:

Podem parlar ja d’una segona onada de la pandèmia davant de l’augment dels casos?

L’onada és un nombre de casos molt important amb una transmissió comunitària generalitzada, la qual cosa de moment no s’està donant ni a Catalunya ni en altres territoris d’Espanya. No hi ha una transmissió descontrolada i el nombre de casos és infinitament inferior al del març i l’abril, quan a Espanya se’n diagnosticaven 10.000 o més al dia només amb els que anaven a l’hospital, la qual cosa representa que n’hi podia haver 40.000 o 50.000. Ara, parlem d’uns 3.000 i escaig el dia que n’hi ha hagut més [aquesta entrevista va tenir lloc dijous].

Però Espanya és el país d’Europa que més casos registra.

Des de fa com a mínim un mes s’estan fent tests massius. A Catalunya, es fan rastrejos massius en barris per brots petits. Això significa que el nombre de casos que detectem és més gran que en altres indrets d’Europa.

El percentatge dels que ingressen, tanmateix, és baix.

És molt important. Al fer més tests detectem molta gent asimptomàtica. El 50-60% dels detectats no tenen cap símptoma ni en tindran durant la infecció. Al voltant d’un 30% tenen símptomes lleus al ser diagnosticats i després, i només queda un 5-10% amb símptomes importants que han de ser atesos en un centre sanitari o hospitalitzats. El volum de diagnosticats sense símptomes o lleus pot superar el 90%.

En els tractaments per als que ingressen, hi ha hagut avenços respecte a la primavera?

Tenim tractaments eficaços, encara que hi continua havent persones que poden morir. Com a mínim en tenim dos. Un antivíric molt potent, el remdesivir, indicat per a persones hospitalitzades que necessiten oxigen, ha demostrat en assajos clínics que millora el pronòstic de la malaltia, escurçant-ne la durada, i probablement redueix una mica la mortalitat. I la dexametasona, un corticoide, que millora la resposta inflamatòria de l’organisme i ha demostrat que redueix la mortalitat, sobretot dels malalts més greus. Al nostre hospital, en les últimes sis setmanes només hi ha hagut dos o tres morts per Covid-19, quan en plena pandèmia hi havia dies amb fins a 10. La diferència és abismal no només per les eines terapèutiques, sinó que perquè els que ingressen són més joves i amb molt poques malalties associades i el seu pronòstic és millor que el dels que ingressaven al març i l’abril.

Quant ha baixat la mortalitat? Un 70%, un 80%?

Moltíssim, les xifres del centre de control de malalties d’Europa constaten que Espanya té una mortalitat de les més baixes d’Europa, un 0,4%. Això significa que diagnostiquem molts casos i que la majoria són asimptomàtics.

Veu compatible mantenir el virus a ratlla sense restringir l’activitat econòmica?

No restringir l’activitat en la mesura possible és una prioritat, perquè el confinament que hi va haver a la majoria d’Europa ha provocat una crisi molt important. Això no exclou que hi pugui haver mesures de confinament limitades en un espai determinat, com es va fer a Lleida. Enlloc del món es parla d’aplicar un confinament massiu, tret que la situació torni a ser dramàtica, la qual cosa seria difícil d’entendre, perquè la majoria de gent fa les coses bé. Estic segur que més del 95% de la població de qualsevol zona de Catalunya i d’Espanya compleix les mesures de prevenció. El 3, 4 o 5% que no ho fa té un gran impacte en la transmissió comunitària, però el 95% continua estant protegit. Seria impossible entendre que ara hi hagués un brot massiu, perquè hauríem d’assumir que totes les mesures de prevenció no serveixen per a res.

Quan considera que hi haurà una vacuna?

Podrem tenir-ne una abans de final d’any, una altra cosa és que es pugui utilitzar. Com a mínim hi ha 5 vacunes en un nivell de desenvolupament molt avançat i que segurament d’aquí a final d’any tindran resultats, que tot apunta que seran positius. Una altra cosa molt diferent és que estigui disponible per a la població. Una vegada acabin els assajos clínics cal un procés de fabricació i distribució massiva i seleccionar les persones que es podran beneficiar de forma progressiva de la vacuna. Aquest procés durarà uns quants mesos, perquè encara que hi hagi una o cinc vacunes, no hi haurà mil o dos mil milions de dosis. Ara bé, mai a la història ha passat tan poc temps entre l’aparició d’una malaltia i la vacuna. Han passat 8 mesos, i que parlem que en els pròxims 3 o 4 tindrem vacuna és una cosa única en la història.

És optimista sobre que pugui evitar-se una gran segona onada?

Si es donen dos circumstàncies molt importants, que la majoria de la població o tota prengui les mesures de protecció i que fem una recerca molt activa de casos i contactes, la possibilitat d’aquesta segona onada a gran escala és molt més baixa que al març i l’abril.

Hi ha ja prou rastrejadors?

Sempre són necessaris, perquè com més n’hi hagi més casos poden seguir-se, però la situació que tenim ara a Catalunya dóna la possibilitat de fer una recerca molt activa de la majoria de casos i els seus contactes. La dotació comença a ser bastant eficient.

Està comprovat que el constipat genera anticossos contra el coronavirus?

Hi ha alguns estudis que han comprovat que persones que no havien tingut mai la Covid-19 tenien una resposta d’anticossos eficient i es creu que és a causa que hi ha una resposta creuada d’altres coronavirus de la mateixa família del SARS-CoV-2 que són els que produeixen el refredat comú. En part, podria justificar per què a nens i adolescents els afecta menys la malaltia, encara que no s’infecten menys, perquè poden tenir una certa protecció al ser els que pateixen més refredats produïts per coronavirus. Si es comprova amb estudis a gran escala, perquè els que hi ha ara són petits, és molt important.

Hi ha hagut casos de persones que hagin passat la Covid i hagin tornat a infectar-se?

Que estiguin documentats a dia d’avui, després de 6 o 7 mesos d’evolució de malaltia, no, de forma que es pot assegurar que almenys durant 5 o 6 mesos la immunitat es manté. Ara bé, si serà molt més llarga o començarem a veure casos de persones que ja hagin passat un primer episodi, no ho sabem.

tracking