Experts constaten deteriorament físic i cognitiu en gent gran pel confinament

Experts alerten que la crisi sanitària del coronavirus ha tingut seqüeles sobre la salut física i mental de les persones grans que no hagin pogut sortir al carrer ni rebre visites a les residències o bé s'hagin hagut de quedar a casa pel confinament. També han augmentat els casos d'ansietat i de depressió.

La pandèmia de la Covid ha causat moltes morts en persones d’edat avançada, però el confinament i les restriccions que ha comportat també han tingut grans seqüeles sobre la salut física i mental dels padrins que no han pogut sortir ni rebre visites a les residències o que han hagut de quedar-se a casa. Per això és indispensable aplicar fórmules que permetin les visites dels familiars als geriàtrics i fer un seguiment a domicili de les persones grans amb patologies cròniques.

Així ho assegura Marcos Serrano, director de l’àrea de Geriatria i Atenció Sociosanitària de l’hospital Santa Maria, que depèn de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS). Encara que no hi ha estudis sobre aquesta qüestió, destaca que “a nivell de les residències, i ho dic de primera mà perquè diversos companys i jo mateix treballem a la de Balàfia 2 [gestionada per GSS], hem vist que el confinament ha tingut conseqüències brutals en la situació cognitiva, anímica i social” dels usuaris al no poder rebre visita. Serrano assenyala que les videotrucades no han servit per suplir aquesta falta de contacte i que “persones que tenien cert deteriorament cognitiu han empitjorat molt significativament”.

A més, han augmentat notablement els casos d’ansietat i depressió. Afegeix que “ara que comencem a tenir visites ha estat espectacular veure com responen els ancians, que mengen més, estan més tranquils i més alegres; la veritat és que l’impacte del confinament en la seua salut ha estat tremend”.

I pel que fa a les persones grans que viuen a casa, explica que el tancament “ha provocat que a nivell funcional hagin perdut moltíssim”.

“Persones que eren independents per sortir ara ho fan amb por”, indica, i subratlla que “hem vist un increment significatiu de les caigudes i també més trombosis venoses per la pèrdua de mobilitat”. Serrano agrega que aquesta “falta d’estímul” també ha deteriorat l’estat de persones que tenien patologies cròniques com el Parkinson o que havien tingut petits ictus i es trobaven en una situació més o menys estabilitzada. Això ha originat el fet que els pacients que ingressen a la unitat de Geriatria de l’hospital necessitin també rehabilitació. “Ingressen per insufiencia respiratòria o cardíaca i necessiten fisioteràpia i un programa de rehabilitació funcional”, assenyala.

I què s’ha de fer a partir d’ara? Serrano ho té clar. Veu lògic que en la primera onada de la Covid els esforços sanitaris se centressin en aquesta pandèmia, però creu que ara s’ha d’actuar amb un programa general pensat no només per afrontar aquest virus, sinó tenint en compte les conseqüències que pateixen les persones que no el tenen. Per a les residències, insisteix que les mesures d’aïllament no poden mantenir-se i que “cal fer alguna cosa per facilitar que vinguin els familiars”.

“Poden estar parlant amb el padrí a quatre o cinc metres o a l’altre costat d’una taula. Amb anar-hi cada dia a parlar amb ell n’hi ha prou”, diu.

Posa com a exemple que a Balàfia 2 ja ho fan i també faciliten que els usuaris vegin els fills o els néts a través de la tanca exterior. “Els baixem al jardí i veure’ls i parlar amb ells ja és prou estímul”, indica. És més, no creu que hi hagi cap problema en el fet que els ancians i els familiars es toquin o surtin a passejar si es prenen les mesures de seguretat pertinents, com per exemple que els dos es rentin bé les mans després de tocar-se o bé portar mascareta (o fins i tot pantalla facial el familiar) i mantenir la distància si surten a prendre un cafè en una terrassa, per exemple.

Per als que continuen vivint a casa, considera ineludible reprendre les visites a domicili. “La telemedicina està molt bé, però aquest tipus de pacients necessita atenció directa, s’ha d’anar als domicilis abans que hi hagi una caiguda, una descompensació aguda o un quadre de trombosi o desnutrició”, conclou.