ESNOTICIA
Pares i docents critiquen la preparació del curs però veuen vital reobrir les aules
Creuen que Educació ha improvisat en l'adaptació dels centres a la pandèmia
Els alumnes de Lleida i de la resta de Catalunya tornaran demà a les aules per iniciar el curs sis mesos i un dia després que els centres tanquessin les portes per la pandèmia. Pares i docents veuen imprescindible reprendre les classes presencials, però creuen que Educació ha preparat el curs amb improvisació i sense els recursos necessaris.
Demà comença un curs inèdit, amb grups bombolla per evitar el contacte entre alumnes de diferents aules i l’obligació que els majors de sis anys portin mascareta per evitar contagis del coronavirus, però les mares i pares ho tenen clar: després de sis mesos els nens han de tornar al col·legi, malgrat la sensació que perceben de “falta de planificació” i fins i tot d’“abandó” per part del departament d’Educació. La presidenta de la Federació de Mares i Pares de Catalunya (Fapac), Belén Tascón, afirma que “els alumnes han de tornar a les aules, ja que durant el confinament per la primera onada del virus no es va garantir el dret a l’educació”, tenint en compte que no tots els nens van poder seguir les classes telemàtiques entre el març i el juny.
Destaca que “ja al maig vam sol·licitar a Educació començar a preparar el nou curs. No obstant, tot s’ha anunciat en rodes de premsa i no hi ha hagut un consens amb la comunitat educativa”. Tascón posa com a exemple el País Valencià, on la tornada a les aules s’ha planificat de manera conjunta amb els agents educatius.
També opina que “des del mes de maig s’haurien d’haver preparat tres protocols que detallarien com seguir el curs segons si la situació epidemiològica és greu, mitjana o baixa”. “Així, ara tindríem menys sensació d’improvisació. Per exemple, no està clar què passa amb les activitats extraescolars”, indica, i discrepa que la base del protocol siguin els grups estables.
“Preferim distància entre alumnes, ja que fora de l’escola el grup estable no existeix. Però si Educació aposta per aquest model i fixa que a cada aula la ràtio ha de ser de vint alumnes com a màxim, que el compleixi i contracti el personal necessari”, subratlla, amb referència al fet que moltes escoles superen aquest límit.
A més, Tascón diu que “si el docent que imparteix anglès o una altra especialitat ha d’estar en un grup bombolla, el centre es queda sense hores lliures de mestres i no es podran garantir les substitucions el mateix dia”. “Fan falta més recursos”, conclou.
Per la seua part, Patricia Fidel, responsable a Lleida de la Federació d’Ampes de l’Escola Cristiana (Fampaec), assegura que “en sis mesos no s’ha fet res per part d’Educació i tot ha estat a última hora, per la qual cosa moltes famílies se senten abandonades”. “La concertada ha fet un sobreesforç per garantir l’educació i n’estem molt satisfets, però lamentem que la Generalitat no hagi fet res amb tot el temps que ha tingut”, manifesta, encara que admet que “aquest virus és desconegut i s’improvisa”.
Si els pares es mostren crítics amb Educació, els representants del professorat encara més. Jaume Añé, portaveu d’USTEC-STEs, assenyala que “l’element clau en aquesta situació de pandèmia era reduir el nombre d’alumnes per grup, però no s’ha fet perquè costa diners i sembla que les administracions fugen d’estudi”.
Assenyala que reduir les ràtios a deu alumnes a Infantil i a quinze a Primària i ESO “costa 1.500 milions, que és l’1 per cent de l’ajuda dels fons europeus, i suposaria una revolució educativa barata en relació amb els beneficis”. A més, va insistir que “no és veritat que els docents no vulguem reobrir les escoles, és just el contrari, però entenem que no es fa amb totes les garanties”.
Pere Sánchez, de CCOO, també defensa que “l’obertura dels centres i mantenir-los oberts és clau per a la nostra societat, els nostres nens i el seu dret a l’educació”, censura la “unilateralitat” d’Educació i l’“infrafinançament” i afirma que seran els professionals “els que tiraran endavant aquesta situació”.
Ramon Panadés, del sindicat de Secundària Aspepc, remarca per la seua banda que tot just hi ha més professors, que hi ha grups de Batxillerat amb més de trenta alumnes i que hi ha docents que han d’impartir matèries que no són de la seua especialitat.