La ciutat de Lleida ha perdut uns 400 comerços en sis mesos de pandèmia

La salut és el primer. I per això la principal factura de la Covid a Lleida és la de les 328 vides que ha segat, a la qual cosa cal sumar el cost que ha tingut per als milers de persones que han hagut de ser hospitalitzades durant els sis mesos de pandèmia. Però en termes econòmics els seus efectes són demolidors en diversos sectors. Un és el comercial, que a Lleida ciutat i el Segrià ha suportat els efectes d’un segon confinament aquest estiu. El president de PIMEComerc, Manel Llaràs, va destacar que només a la capital han tancat uns 400 establiments, molts als barris, cosa que representa al voltant del 25% del total dels sectors que no són d’alimentació. Va detallar que hi ha diverses casuístiques, com empresaris que han decidit avançar la seua jubilació o altres que simplement no han pogut resistir les pèrdues, i que també hi ha casos en els quals el titular del negoci ha optat per traslladar-se a un local pitjor per reduir despeses. Llaràs va dir que el confinament del Segrià va arruïnar les rebaixes d’estiu i que ara el consum no creix prou per remuntar, per la qual cosa va demanar campanyes de promoció.

Per la seua part, la presidenta de la Fecom, Maria Rosa Eritja, va afirmar que aquest mig any “ha estat desastrós”, que almenys la meitat dels comerços, especialment d’equipament de la persona i de la llar, han patit greus pèrdues, i que només alguns sectors com el de l’alimentació o el bricolatge han aconseguit salvar en una mesura o una altra la situació, però sense grans alegries. “Anar bé és no tenir pèrdues”, va manifestar.

El final de les restriccions reforçades al Segrià aquesta mateixa setmana després de tot l’estiu planteja un nou escenari, almenys, per a bars i restaurants, on els aforaments ja no són limitats a la meitat. Hostaleria calcula que a Lleida i els 6 municipis del Segrià més afectats pel reconfinament les pèrdues ascendeixen a uns 10 milions d’euros. Altres xifres de la factura de la pandèmia són les 5.836 empreses que han recorregut a un ERTO, la qual cosa afecta 34.739 treballadors, segons les últimes xifres oficials. A més, al tancament d’agost hi havia 23.408 aturats.

Quant a l’agricultura i la ramaderia, sectors clau en l’economia de Lleida, han encara d’analitzar l’increment de costos a causa de la pandèmia en els últims mesos però tot apunta que han estat dels negocis menys afectats per la crisi sanitària.

D’aquesta manera, ara són dos les comarques del Pirineu on l’índex de rebrot és mitjà-baix, el Pallars Sobirà (42,55) i el Pallars Jussà (68,01), mentre que la resta tenen un risc alt. Així mateix, aquesta regió sanitària va sumar 26 casos, amb un total de 1.032, i la de Lleida, 61 més, amb un total d’11.787. A Ponent, el risc de rebrot (139) segueix per sota de la mitjana catalana (154).