Covid i col·lapse: la doble pandèmia de la justícia

L’Audiència de Lleida està celebrant aquests dies un judici que posa en evidència les dificultats que la pandèmia provoca en l’administració de justícia. Es jutja deu acusats de traficar amb drogues a Lleida, Balaguer, Almacelles i diverses localitats de Tarragona i dimecres passat, quan es va iniciar el judici, hi havia a la sala 37 persones (deu acusats, nou advocats, vuit mossos, tres jutges, un fiscal, un auxiliar judicial i cinc persones de públic, tres d’elles periodistes), set més del que estipula el protocol anti-Covid. Els advocats defensors van demanar suspendre el judici per falta de mesures de seguretat i el fiscal va dir que seria desproporcionat perquè tres acusats porten un any i mig a la presó i, si s’hagués suspès el judici dimecres, no hauria pogut celebrar-se fins que s’acabés la pandèmia, la qual cosa és una incògnita absoluta. La presidenta del tribunal va donar suport a l’opinió del fiscal i va ordenar celebrar el judici adoptant diferents mesures, com posar els advocats en dos files perquè es respectessin els dos metres de distància i celebrar nombroses pauses per airejar.

El judici va continuar dijous i seguirà avui: un munt d’hores en aquestes precàries condicions de seguretat. L’exemple il·lustra els problemes de la justícia pel fet d’haver d’afrontar una doble epidèmia: la del coronavirus i la de l’etern col·lapse judicial. David Gil, membre de la comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, explica a l’article publicat en aquesta pàgina que “l’acumulació de feina, els retards, són el pa nostre de cada dia: la veritable pandèmia de l’administració de justícia, amb ràtios de litigiositat que dupliquen la mitjana europea i amb la meitat dels jutjats dels que disposen, de mitjana, els nostres veïns”.

Habilitar l’agost ha estat una mesura inútil perquè els jutges l’han desatès i els advocats s’han indignat

El Reial Decret-Llei 16/2020, que va obtenir el suport en el Congrés el passat 28 d’abril, va habilitar “excepcionalment i de forma parcial” el mes d’agost, amb la qual cosa es pretenia donar continuïtat a l’activitat judicial durant aquell mes. “De forma parcial” es referia al fet que de l’1 a l’11 d’agost no se celebrarien judicis, però a partir d’aquest moment l’Administració funcionaria amb total normalitat. Va ser la mesura més polèmica del pla de xoc del Govern central per evitar que la Covid augmentés el col·lapse dels jutjats. De fet, els jutges, a la pràctica, la van desatendre, ja que el Consell General del Poder Judicial va recomanar concentrar com sempre les vacances a l’agost, i els advocats es van indignar. El degà del Col·legi de l’Advocacia a Lleida, Jordi Albareda, va dir el 2 d’agost a SEGRE que habilitar aquell mes era “una mesura absurda, ja que si la majoria de jutges i personal de l’administració estan de vacances”, com així ha estat, “no avançarem i l’advocacia haurà de seguir activa davant de la incertesa que es puguin obrir nous terminis processals, sense poder descansar. Em sembla una falta de respecte a la professió”.

Les prediccions d’Albareda s’han complert i ara David Gil es pregunta: “Si estaven de vacances, qui s’ha llegit els nostres escrits, presentats dins de termini?”