Exculpen la Generalitat de la mort d'un intern a la presó de Ponent

L’Audiència de Lleida denega responsabilitzar la Generalitat de la mort d’un pres en mans d’un altre al Centre Penitenciari Ponent l’agost del 2018. La sentència, que no és ferma, rebutja el recurs presentat per la família de la víctima, que demanava que s’imposés a la conselleria de Justícia el pagament d’una responsabilitat civil al considerar que s’hauria d’haver aïllat l’intern condemnat pels seus problemes de conducta, a més de considerar que no va prendre les mesures de prevenció i control necessàries. La Fiscalia es va oposar a decretar una responsabilitat civil per part de la Generalitat i la família va recórrer la sentència.

El desembre passat, el pres va acceptar una condemna de 8 anys de presó pels fets en una vista de conformitat al Jutjat Penal 1 de Lleida, que el va condemnar pels delictes de lesions i homicidi per imprudència greu. A més, havia de pagar una indemnització de 100.000 euros a la família de la víctima. Els fets van tenir lloc la matinada del 31 de juliol a l’1 d’agost després del recompte. L’agressor va clavar un cop de puny a la cara a la víctima i li va assestar diverses ganivetades al coll amb una maquineta d’afaitar. Encara que les lesions no eren mortals, el pres no va demanar ajuda, per la qual cosa la víctima va morir asfixiada.

L’Audiència de Lleida considera que els fets van ocórrer de forma espontània i sobrevinguda

En el recurs presentat a l’Audiència, la família de la víctima afirmava que la presó havia fet un inadequat control del condemnat, que ja havia tingut expedients disciplinaris anteriors, i que no va adoptar les mesures oportunes de vigilància i control.

Tanmateix, l’Audiència de Lleida assenyala que “l’agressió de l’acusat devia ser sobrevinguda i espontània, i per això impredictible”, i que els fets van tenir lloc a la cel·la, “un espai d’intimitat dels interns, escapant-se del control i vigilància dels funcionaris”. Així mateix, indica que ni tan sols el pres de la cel·la contigua no va poder sentir crits o peticions d’auxili per part de la víctima.

Tenia expedients per desobediència i per lesions a un altre reclús

La sentència de l’Audiència Provincial assenyala que el condemnat tenia expedients per desobediència, per lesions lleus a un altre reclús i per autolesions, però que no havia estat considerat perillós per part de la presó segons els protocols, que, assenyala, es van complir degudament. Així mateix, estava complint una condemna de sis anys per lesions, la pena de les quals acabava l’abril del 2019. A més, segons la sentència, només havia estat visitat una vegada a psiquiatria i, malgrat que ell al·legava problemes psicològics, no se li va aplicar cap atenuant. L’Audiència considera que l’historial del reclús no indicava que hagués de ser considerat de primer grau i, per tant, podia compartir cel·la amb un altre intern. La sentència, no obstant, no és ferma i encara pot ser recorreguda.