TRIBUNALS POBRESA ENERGÈTICA
El jutge condemna una lleidatana vulnerable a pagar els 5.400 euros que deu a Endesa
Assenyala que la llei de pobresa energètica evita el tall del servei a persones sense recursos, però no eximeix d'abonar el deute || Diu que una altra cosa és que l'administració apliqui mesures per sufragar-la
El Jutjat de Primera Instància número 5 de Lleida ha condemnat una lleidatana en situació de vulnerabilitat reconeguda a pagar els 5.357,88 euros que deu a Endesa per factures impagades entre el 2015 i el 2018, a banda de les costes del judici. La sentència, a què ha tingut accés aquest diari, estima íntegrament la demanda de la companyia contra Dolors Ortiz, una veïna de Lleida de 52 anys i la primera persona vulnerable a Catalunya a anar a judici per impagament de subministraments.
La sentència es basa en l’argument que la llei de pobresa energètica 24/2015 evita el tall del subministrament a les persones que acrediten estar en situació vulnerable, però no eximeix del pagament del deute, sinó que preveu que les administracions han de desenvolupar protocols per sufragar o ajudar a abonar la quantitat pendent
Ortiz és la primera persona vulnerable de Catalunya que ha anat a judici per aquest tipus de deutes
La sentència, que no és ferma, indica que, precisament perquè existeix el deute, a Ortiz se li aplica la llei de pobresa energètica per mantenir el servei. Assenyala que “la norma no justifica l’impagament de la reclamació ni l’incompliment del contracte, sinó que articula mecanismes per facilitar el compliment del vincle i el pagament dels consums deguts, preveient [...] els protocols per evitar els talls, els ajuts a fons perdut o els descomptes notables en els consums, corresponent articular aquests protocols i acords de col·laboració a l’administració”.
El jutge diu que “fins i tot sent conscient de la complexa situació econòmica i familiar d’Ortiz” –no té feina, pateix diverses malalties i rep una ajuda mensual de 430 euros– en la llei de pobresa energètica “no existeix cap precepte” que l’eximeixi de pagar, i que una altra cosa és “el desitjable èxit del procediment de mediació i dels acords a què ha d’arribar l’administració pública a tal finalitat”.
Ortiz va anar a judici el passat 16 de setembre. L’Aliança contra la Pobresa Energètica va acusar l’elèctrica de “fer xantatge a la Generalitat per aconseguir un acord que la beneficiï”.
Després de la vista, Ortiz va assegurar que havia perdut, ja que no s’ha firmat el conveni. Per la seua part, Endesa ha insistit en reiterades ocasions en la necessitat d’un pacte amb la Generalitat i que destaca que aquesta demanda posa en evidència la problemàtica del deute que s’acumula. També assenyala que existeix el bo social, “el qual ofereix descomptes del 25 al 100%” i insta Ortiz a acollir-s’hi.
La sentència apunta a la falta d’acord d’administracions i subministradores
Gràcies a llei de pobresa energètica, les distribuïdores no poden interrompre els subministraments a vulnerables. Tanmateix, des que es va aprovar la llei el 2015, la Generalitat i part de les companyies tenen pendent firmar un conveni que defineixi qui es fa càrrec d’aquest deute. Actualment, les dos parts es troben en plenes negociacions.
La falta d’acord ha fet que la morositat vagi acumulant-se. L’estiu passat, Endesa va enviar cartes a 250 ajuntaments, entre els quals la Paeria, en què els instava a pagar el deute. A Lleida ciutat era d’1,9 milions i a Catalunya, de 21. Llavors, la Generalitat va proposar que les subministradores assumissin el deute fins a la firma de l’acord, però Endesa va oferir el 50%.
La Generalitat també va plantejar que, una vegada arribat a un acord, l’administració assumeixi el 40% i les companyies, el 60%. De moment, tot continua igual i no s’ha firmat res.