Una dècada sense vies

La cicatriu urbana que representaven les vies del tren i que separaven Pardinyes i Balàfia del centre de la ciutat es va tancar fa deu anys amb la inauguració del parc sobre les Vies. Una obra que havia de quedar completada amb el pla de l’estació però que, a dia d’avui, encara està sobre el paper. No obstant, amb aquest parc es va posar fi a una de les divisions més evidents de la ciutat, i tant tècnics com veïns el qualifiquen com un dels projectes clau de l’última dècada. “El parc sobre les Vies era una obra que ja es preveia al Pla General de la ciutat dels anys noranta juntament amb el pont Príncep de Viana”, assenyala Jordi Domingo, membre dels serveis tècnics municipals que va participar en aquesta obra. Detalla que “com que els terrenys eren d’Adif, ells es van encarregar del cobriment de les vies i nosaltres, de l’urbanisme superior”.

Domingo recorda que “es va limitar molt el pes dels elements superiors, ja que qualsevol obra que es faci a sobre d’unes vies del tren té una complexitat enorme, la qual cosa va provocar que s’optés per un disseny del parc amb zones verdes i elements de mida mitjana”. El parc va servir per “tancar la trinxera que formaven les vies del tren i va atansar la plaça Europa a l’estació, a més d’unificar la part nord de la ciutat amb el centre”. En el moment de la inauguració, que va ser a càrrec del llavors alcalde, Àngel Ros, Domingo recorda que “vam haver d’obrir el trànsit a l’uníson per tots els costats i la mobilitat va ser millor del que s’esperava”.

“Abans la gent de Balàfia o Pardinyes deia que anaven a Lleida quan creuava les vies, i ara ja no”

Per la seua part, el president de la Federació d’Associacions de Veïns i de Balàfia, Toni Baró, recalca que el parc sobre les Vies “és un exemple de com Lleida ha prosperat en els últims anys i va dignificar molt la zona, que abans estava plena de barraques, matolls i deixadesa”. Baró diu que “els veïns de Pardinyes i Balàfia deien antigament que quan creuaven les vies anaven a Lleida i el parc va servir perquè es deixés d’utilitzar aquest concepte i que se sentissin de la ciutat”. Però el millor d’aquesta obra, per a Baró, és que “es va fer amb un gran consens, amb un cost assequible i va reivindicar la capitalitat de Lleida”.

“El repte que tenia Lleida aquests últims anys era unificar la ciutat i el parc ho va fer”, assenyala el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, que assegura que va ser “un gran canvi urbanístic per a la ciutat”. Tanmateix, recorda que encara queda per cobrir una part de les vies entre el carrer Comtes d’Urgell i l’estació, cosa que “dependrà de la voluntat d’Adif i de l’Estat acabar-la, així com rellançar el projecte del pla de l’estació”.

Una família conserva una pedra de les obres La família Calvo García viu al costat del parc de les Vies. De les obres, que van durar tres anys, recorden “molt soroll i tremolors, semblava que no s’acabarien mai, però ha donat vida al barri”. A casa conserven una pedra de les obres del Segon Passeig de Ronda, “que vam voler guardar perquè llavors ens agradava molt veure els trens”.