Una lleidatana queda paraplègica per l'epidural del part a l'Arnau de Vilanova

El 14 de novembre de l’any passat va ser el dia més feliç per als lleidatans Carmen Mejía i Rubén Carmona, que es van convertir en pares de la petita Valentina a l’hospital Arnau de Vilanova. Tanmateix, aquell dia també va començar el pitjor malson per a Carmen, de 36 anys, que es va quedar paraplègica per la suposada mala aplicació de l’anestèsia epidural, que li va causar un hematoma a la medul·la espinal i que van tardar més de 14 hores a intervenir d’urgència. La família, representada per l’advocat Enric Rubio, ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Institut Català de la Salut (ICS) de 3,5 milions d’euros pels danys i les seqüeles davant del que consideren que ha estat una “infracció de la conducta professional i el mal funcionament del servei públic d’assistència sanitària”.

Carmen Mejía explica que l’embaràs “va ser perfecte” i que 14 de novembre, quan ja estava de 40 setmanes, “vaig ingressar a l’Arnau i van decidir que em practicarien la cesària perquè el nadó estava molt amunt”. Ja al quiròfan, li van aplicar l’anestèsia mitjançant una punció. “Vaig sentir un dolor terrible. No sé què va passar però hi va haver tres puncions; se’m va adormir gairebé tot el cos. Fins i tot els vaig dir que em queia una galta”, afegeix. La nena va nàixer sense problemes cap a les 19.00 hores. Al mateix quiròfan, al sentir una forta coïssor dorsal, va sol·licitar a una infermera que agafés la nena, i que li apliquessin alguna cosa freda a l’esquena perquè li cremava. Un cop en reanimació, la dona va comentar a les infermeres que no sentia les cames però li van dir que era normal per l’anestèsia. Tanmateix, van passar les hores i les cames no es despertaven. “Cada mitja hora els deia que no tenia cap sensibilitat.” No va ser fins passades les 10 del matí, 14 hores després del part, quan li van fer una ressonància per, posteriorment, operar-la d’urgència. “El neuròleg em va explicar que havien netejat la zona de l’esquena on hi havia un hematoma.” Però va seguir igual i no li van oferir cap explicació. El 19 de novembre, quatre dies després, va ser traslladada en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. “Allà va ser el primer cop que em van dir que mai tornaria caminar”, lamenta. Va estar a l’Institut Guttmann, especialitzat en lesions medul·lars, entre el 20 de gener i el 26 de març. “Allà hi havia un noi que va tenir un accident de trànsit i tenia la mateixa lesió que jo. A ell el van intervenir a les cinc hores i pot caminar ajudat amb una crossa”, sentencia la lleidatana.

Al Vall d’Hebron, quatre dies després de l’operació, li van dir que no tornaria a caminar

El lletrat de la família afirma que “des que es va produir la cesària amb aplicació d’anestèsia epidural fins que es va adoptar alguna mesura per verificar el motiu de la falta de sensibilitat van transcórrer més de catorze hores, un temps molt prolongat per evitar que la lesió medul·lar fos definitiva”. “En tot aquest temps ni l’Arnau de Vilanova ni ningú no m’ha donat una explicació”, assegura la Carmen. Aquest diari es va posar en contacte amb el centre i amb l’ICS a Lleida, que van declinar valorar el cas.

No rep cap tipus d’atenció i sol·licita un habitatge adaptat Onze mesos després d’haver estat mare, dels quals més de dos se’ls va passar ingressada a l’Institut Guttmann, Carmen Mejía no ha rebut cap tipus d’ajuda mèdica o psicològica. Fins i tot va haver de comprar-se una cadira adaptada per poder banyar-se i que li va costar més de quatre-cents euros. Els familiars també li van aconseguir unes barres per poder incorporar-se i fer una mica d’exercici.