Dos setmanes tancats a l'habitació de la 'resi'

El curs no ha fet més que començar, però per a desenes de lleidatans l’habitació del col·legi major Penyafor-Montserrat de la Universitat de Barcelona ja és casa seua. I és que un brot de coronavirus amb seixanta positius confirmats per PCR ha obligat a aïllar dos setmanes 200 estudiants, dels 400 que té el centre. Fins dimarts ningú podrà moure’s del seu quarto. Encara que la majoria no estan malalts, reconeixen que psicològicament és complicat. El Nil Pasqual es va trobar malament el passat dia 7. “Tenia malestar i encara que sabia que ja hi havia una persona confinada al centre no li vaig donar més importància.” Però dijous continuava malalt. “Em trobava fatal i al CAP de les Corts una infermera em va dir que els símptomes eren de coronavirus. Em van fer una PCR i em van aïllar.” Aquest lleidatà, estudiant d’International Business, explica que ja es troba bé, però fins al dia 20 no podrà deixar el col·legi major, com la resta dels seus companys.

“Per sort, havia anat a comprar algunes coses que necessitava abans de sentir-me malament”, assegura. Li porten a l’habitació l’esmorzar, el dinar i el sopar. “Si alguna cosa no t’agrada i no tens aliments, et quedes sense menjar, perquè no ens podem moure.” Al principi, els positius s’aïllaven en una planta del centre destinada a hotel per a pares i professors convidats de la UB, “però allà només van ser els primers, perquè després es va omplir i ens hem quedat a les nostres habitacions”.

El confinament de la primavera passada els ha servit d’entrenament psicològic

En el seu cas, el problema és que no té bany. “Hi ha dos serveis a cada passadís i el que fem és que els positius n’utilitzem un i els confinats per ser contactes directes però que han sortit negatius a la PCR van a l’altre”. Assegura que no coneix ningú que s’hagi encomanat en una festa. “És injust que pel que va passar a València sembli que tots els universitaris som uns d’irresponsables. Aquí no hi ha hagut cap festa, està tot molt vigilat. Però cal tenir en compte que anem a classe, cada un a la seua facultat, i que compartim bany i espais comuns com el menjador o la biblioteca... tard o d’hora havia de passar.”

Pau Jorge, també de Lleida, espera els resultats d’una prova PCR. “En realitat, és igual si sóc positiu o negatiu: hauré d’estar confinat igualment.” Aquest estudiant de segon d’Història assegura que és una sort que li agradin els jocs d’ordinador “perquè el dia es fa llarg a l’habitació”. Però el pitjor, segons la seua manera de veure-ho, “és estar sol en un lloc en el qual habitualment hi ha 400 persones: és una sensació molt estranya”.

Al col·legi major Penyafort-Montserrat hi ha dos grans grups d’alumnes, segons coincideixen a destacar ells mateixos, “els de Lleida i els de Mallorca”. Ares Falcó és una altra de les universitàries de Ponent. Ella va ser una de les primeres a ser diagnosticades com a positives, per la qual cosa es troba aïllada a l’hotel de la residència. “No he tingut febre, ni he perdut el gust ni l’olfacte, però els primers dies vaig tenir mocs i tos.” No li van semblar símptomes de coronavirus i, de fet, va anar al metge i li van diagnosticar faringitis. “Però després vaig saber que hi havia positius al Penyafort i vaig demanar una PCR al CAP de les Corts, que va sortir positiva.”

La jove, que estudia Medicina, explica que segueix les classes teòriques online. Per a les pràctiques i seminaris, que són presencials, va contactar amb els seus professors, “que han posat facilitats”. Parla amb els seus familiars tres vegades al dia, “perquè estan una mica intranquils amb la situació”. Per no sentir-se sola ha ideat un sistema amb altres amics confinats. “Ens fem una videotrucada a l’hora del dinar i del sopar i així, encara que cada un és a la seua habitació, és com si mengéssim junts.”

La lleidatana Anna Domingo, estudiant de primer de Química, ha donat negatiu en la PCR, però està confinada des del dia 8 al ser un contacte directe d’una persona positiva. En el seu cas, la quarantena es fa més suportable perquè comparteix habitació amb la Gemma Gòdia, també de Lleida. “Es fa una mica llarg. El més emocionant que ens passa cada dia és que ens porten el menjar”, fan broma. Però elles s’organitzen per fer una mica d’esport, avançar feina de la universitat o veure sèries. Domingo assegura que la seua família “va respirar tranquil·la quan van saber que era negativa”, encara que a la pràctica les dos joves continuaran confinades.

La Maria Sans, de les Borges Blanques, també és negativa, però li toca fer quarantena com a contacte directe d’una persona que està infectada. “Tinc ganes de sortir al carrer perquè em trobo bé i és pesat estar tot el dia tancades”, però diu que el confinament de la passada primavera li va servir d’entrenament psicològic. “Cal adaptar-se”, assegura amb resignació aquesta estudiant d’Enginyeria Industrial que segueix el curs online amb normalitat.