SEGRE

SANITAT COL·LECTIUS

El Col·legi d'Infermeria reclama a la UdL que ofereixi trenta places més d'aquesta titulació

Són les que va 'cedir' a Igualada, ja que amb les 60 de Lleida “no n'hi ha prou amb la plantilla envellida actual” || Afirma que es necessiten 1.000 professionals més per arribar a la mitjana de la Unió Europea

Alguns MIR, en roba interior per denunciar que les seues condicions els deixen “en pilotes”.

Alguns MIR, en roba interior per denunciar que les seues condicions els deixen “en pilotes”.MIQUEL CODOLAR/ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Col·legi Oficial d’Infermeria de Lleida ha demanat a la Universitat de Lleida (UdL) que la facultat “recuperi” les trenta places d’Infermeria que va perdre a la ciutat per ofertar-les al campus d’Igualada, ja que considera que amb les seixanta actuals “no n’hi ha prou per proveir tota la província”. Així ho va assegurar el secretari del Col·legi Professional, Miquel Àngel Calderó, que va assenyalar que “tornar a tenir noranta places serviria per cobrir una necessitat imperiosa, ja que la plantilla de la província està envellida i ara mateix la demanda no cobreix les places que s’ofereixen”.

Calderó va assegurar que “Lleida té un dèficit d’infermeres” i que, a més de reclamar la UdL “un replantejament” per a l’ampliació de places, han traslladat el problema al departament de Salut. “També s’ha de tenir en compte que les acabades de graduar treballaran als hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i a l’Atenció Primària, ja que ofereixen millors condicions laborals que l’àmbit sociosanitari i de residències, en què el sou pot variar en uns 500 euros menys al mes”, va afirmar. A més, va subratllar que “una infermera que treballa en un geriàtric cobra una mica més de mil euros per una jornada laboral amb molta càrrega, amb pacients que són dependents” i que alguns centres, per evitar que se’n vagin, “els donen un plus salarial”. Malgrat que va exigir millorar les condicions en aquest sector, va dir que “el primer que s’ha de fer és dotar el sistema de més infermeres”.

Les condicions laborals en l’àmbit sociosanitari i de residències són més precàries que a l’hospital

En aquest sentit, la que fins fa unes setmanes era la presidenta del Col·legi, Montse Gea, va afirmar abans de deixar aquest càrrec que la falta d’infermeres “és un problema estructural” i no d’ara davant la la pressió per la Covid. Va dir que a la província hi ha 2.400 infermeres col·legiades i que “el 30% es jubilaran en tres anys”. Va explicar que les ràtios d’infermers per habitants a Espanya “són les segones per la cua a Europa” i que per arribar a la mitjana europea se’n necessitarien 1.000 més a la província.

“Una infermera a l’UCI atén dos pacients, a la planta d’un hospital quinze i en una residència fins a vuitanta”, va manifestar. Va coincidir que el problema és que “no hi ha prou places a la facultat” i que “aquí les condicions no són bones, ja que una infermera pot estar fins a quinze anys amb contractes temporals a la sanitat pública” i que per aquesta raó se’n van a Aragó, a altres comunitats o a l’estranger.

Salut anuncia una millora salarial per als MIR

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va afirmar que ahir han ofert una proposta de millora salarial als Metges Interns Residents (MIR), que segueixen en vaga, que superaria la del col·lectiu de la Comunitat de Madrid, i passaria d’aquesta manera a ser el més ben pagat de l’Estat entre sou fix i variable. Va reconèixer que “és comprensible” la seua mobilització i que és un col·lectiu “molt important” i el “planter” de metges. En canvi, una portaveu dels MIR de Lleida va negar que el comitè negociador hagi rebut aquesta proposta i va afegir que segueixen en vaga i estudien organitzar alguna protesta al carrer. El 81% dels MIR de Lleida van secundar ahir la desena jornada de vaga, segons els convocants, Metges de Catalunya. Els joves facultatius es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar a la Generalitat més recursos per acabar amb la seua “precarietat”. De fet, es van quedar en roba interior per denunciar que les condicions laborals i retributives els deixen “en pilotes”.

tracking