Al març estàvem molt pitjor

Estem molt malament, però al març estàvem pitjor. Per entendre’ns: com que ara es fan molts tests, es calcula que es detecta la meitat de positius; al març, amb molt poques PCR, només se’n detectava una desena part. Això vol dir que els 5.000 positius diaris detectats aquest octubre a Catalunya comporten 10.000 contagis reals, mentre que al març aquesta xifra en comportava 50.000. També les restriccions legals s’han fet millor que la passada primavera, “evitant la solució extrema del confinament domiciliari permanent de la població, una opció desmesurada i dictada amb clara extralimitació dels poders que la Llei atribueix al Govern en l’estat d’alarma”, segons apunta Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida i la UOC, a l’article que es publica en aquesta pàgina.

Aquesta setmana un diari de Madridva publicar una entrevista a l’economista Hoesung Lee, president del grup d’experts que aconsella l’ONU en canvi climàtic, en la qual destacava que les democràcies occidentals, davant de la pandèmia, no han titubejat a l’hora de prendre mesures radicals que lesionen el cor dels seus principis. És important obrir aquest meló. Confinaments, limitacions de mobilitat, reunió i manifestació, suspensió d’activitats econòmiques, ajornaments de tractaments mèdics, obligació de tapar-se la cara... Tot plegat va contra els valors forjats a Occident des que Descartes i Montaigne van iniciar la Modernitat i els il·lustrats van recollir el seu testimoni.

Al març, diu Tamarit, hi va haver una “clara extralimitació dels poders” i ara “les coses s’han fet millor”, malgrat que aquest catedràtic no veu clar un estat d’alarma de sis mesos sense control del Congrés. Tamarit destaca la importància que els polítics donin exemple i lamenta el sopar amb presència d’autoritats a Madrid, “del qual no crec que calgui dir res més”. No cal dir-ne res més, efectivament, però és difícil no dir que el “no ho tornaré a fer” del ministre Illa l’endemà al Congrés recorda massa el que va dir aquell rei emèrit que no sabem on és quan el van enxampar caçant elefants.