Els centres educatius veuen més eficaces per als alumnes les classes presencials

Responsables de centres educatius de Lleida defensen que les classes presencials són més eficaces per als alumnes davant les telemàtiques i destaquen també els beneficis pedagògics de la socialització dels escolars. Els instituts, per la seua part, reclamen instruccions “clares” sobre el model híbrid a Batxillerat i FP.

“La diferència entre l’ensenyament presencial i l’online és com el dia i la nit, no té res a veure.” Així de contundent es mostra la directora d’una escola de Primària pública de Lleida a l’hora de defensar la necessitat que les classes continuïn sent presencials, llevat que es decreti un confinament domiciliari general. “A l’escola els nens se socialitzen, escolten el mestre i interactuen amb els seus companys”, destaca. El seu centre té un grup de cinquè de Primària confinat. “Se’n van anar a casa amb un programa de treball i avui el seu professor s’hi connectarà via online per atendre’ls i resoldre dubtes, però veurem quants poden connectar-se a casa, i això que aquests són dels grans”, assenyala. Igual de clar s’expressa el director d’un institut. “L’ideal és la presencialitat, però per ara hem d’aplicar un sistema de docència híbrid, però no podem replicar les classes presencials a través d’una pantalla”, sinó que s’han d’adaptar, afirma.

Per frenar l’avenç de la pandèmia la Generalitat va ordenar primer a finals de la setmana passada que totes les classes fossin telemàtiques a Batxillerat i FP, encara que tot seguit Educació va rectificar i va dir que almenys el 50 per cent han de ser presencials. Aquestes ordres contradictòries van provocar confusió i els centres reclamen “instruccions clares, senzilles i unificades”.

A més, la província té 142 aules tancades per algun positiu de Covid-19 i 3.527 alumnes i docents en quarantena. El Segrià concentra 77 grups i 1.778 persones, però hi ha classes tancades a totes les comarques excepte a l’Alta Ribagorça, per la qual cosa molts centres han d’utilitzar la docència online per als escolars en quarantena.

La directora d’un altre institut subratlla que “s’aprofiten molt més les classes presencials”, opinió que comparteix un altre director, que veu important “la interacció presencial d’un professor, el treball cooperatiu dels alumnes, les mirades i el contacte. “Hi perds molt, amb la docència telemàtica”, recalca. Una altra directora apunta que amb la docència virtual “cal adaptar la manera com s’afronta la classe i com es planteja el treball de l’alumnat, costa 

més mantenir l’atenció i la participació”. Així mateix, la directora d’un col·legi concertat incideix en la necessitat d’“aconseguir que, independentment de la metodologia o el lloc, els resultats responguin als objectius proposats” mentre que la d’un altre veu més segur que els escolars vagin a classe amb el seu grup en lloc de quedar-se a casa, perquè els grans segurament sortirien a la tarda a veure els amics sense cap control. Per la seua part, la presidenta de la Fapac, Belén Tascón, va reiterar que la seua entitat sempre ha defensat l’opció presencial, perquè la telemàtica no garanteix una atenció educativa a la diversitat d’alumnes, com per exemple els que tenen necessitats especials o són de famílies amb pocs recursos, que no tenen connexió a la xarxa o viuen en condicions que fan summament difícil l’aprenentatge a casa. Això sí, es queixa que “el departament no està aplicant prou mesures de prevenció als centres, no ha reduït ràtios ni ha reforçat el professorat ni ha ampliat els espais disponibles”. “El sistema educatiu afronta la pandèmia amb els mateixos recursos que sempre”, conclou. Per la seua part, Educació va afirmar ahir que treballa perquè els 300.000 ordinadors promesos per a tercer i quart d’ESO, Batxillerat i FP arribin “com més aviat millor”. El conseller Josep Bargalló va afirmar que avui comencen a distribuir connexió wifi per fins a 15.000 alumnes de Batxillerat i FP. També va anunciar mascaretes transparents per a persones sordes.

«Ha estat de bojos, el millor lloc per aprendre és el col·legi»

Família Valerio Espinosa. La Seu d’Urgell

La família Valerio Espinosa ha passat “un mes d’octubre intens”, tal com ho descriu la mare, Montse. Tenen vuit fills, i sis d’ells i els dos pares han passat el coronavirus. Va començar la mare i el més gran dels fills i a poc a poc es van anar infectant el marit, l’Hugo, i sis dels vuit nens. Ahir seguien encara confinats dos. Ha estat connexions online i treballs a casa. La Montse reconeix que “ha estat de bojos perquè per molt que t’esforcis a tenir unes rutines estables, els deures a casa costen molt més, el millor lloc per aprendre és el col·legi”. Els petits se n’han anat al llit més tard i s’han aixecat també més tard.

«Al principi, els horaris se’ns van desquadrar»

Família Moreno Lino. Lleida

El Mauricio, l’Elisabeth i les seues dos filles, l’Elisabeth i la Noa, han donat positiu, estan confinats des del 23 d’octubre. Viuen a l’Horta, així que poden sortir de casa dins de la seua finca, per la qual cosa se’ls fa suportable. Reconeix que al principi “se’ns van desquadrar els horaris, ens en anàvem a dormir i ens llevàvem tard, però ja ho hem normalitzat”. La filla gran, d’onze anys, es connecta per fer les tasques online que li envia l’escola i també està pendent de la seua germana de tres anys.

«Els pares hem de fer de professors»

Amparo López. La Morana

Dels 19 habitants de la Morana (Torrefeta i Florejacs), els cinc membres de la família d’Amparo López estan confinats. La filla gran va donar positiu i els pares han hagut d’agafar la baixa laboral. Explica que “la situació és esgotadora per als més petits, és difícil treure’ls de l’avorriment”. En contacte amb l’escola, els pares han de fer de professors perquè facin la feina de classe. Les tardes les dediquen a veure la tele i a jugar, però “el que més els costa és no sortir de casa”.