Okupacions a l'alça a Lleida

Les okupacions a Lleida han crescut un 9% en el que portem d’any amb un total de 93 denúncies, i és la segona província catalana en la qual més ha augmentat aquesta pràctica, segons dades del Govern central. Sobre aquest fet, tant veïns com advocats especialitzats afirmen que han passat de ser “simbòliques” a ser un problema. Un exemple és el barri de la Bordeta, on la presidenta veïnal, Mari Carmen Guerrero, comptabilitza “desenes de pisos assaltats”, la majoria “per màfies que es dediquen a rellogar-los a famílies que ho necessiten o que fan de l’okupació el seu mode de vida”. Assegura que més d’una vegada “ens hem trobat que han entrat en un habitatge perquè algú tenia la clau i el rellogaven, i en tots els casos són propietat de bancs, per la qual cosa algú es beneficia d’aquesta xacra.” Però això també passa amb pisos de particulars, com el que li va succeir a una parella d’edat avançada de la Bordeta. Expliquen que “vam necessitar dos anys per expulsar una família que havia entrat en un pis buit de la nostra propietat, i quan el vam recuperar, el vam malvendre perquè estava destrossat”. Un fet similar li va succeir a una dona, també del barri, que va suportar en un pis seu durant un any “una banda els membres de la qual només se’n van anar quan no hi havia res més a robar. Ho havia denunciat i vaig començar els tràmits legals, però el procés va ser molt lent i al final van marxar pel seu compte”.

I és que els mateixos advocats reconeixen que el procés judicial és “lent”. Així ho assegura Antonio Palau, que reconeix les llacunes d’aquest tràmit, però afirma que, “si poguéssim complir els terminis fixats, tindríem una llei ben coberta”. Diu que “abans l’okupació a Lleida era esporàdica, però ara hi ha un degoteig de casos” i que el desallotjament es demora “perquè en la majoria dels casos els intrusos són famílies vulnerables i els serveis socials han de fer informes per acreditar que és així”.

Veïns de la Bordeta que van patir okupacions als seus pisos destaquen que aquests van ser destrossats

Per la seua part, l’advocat penalista Xavi Prats, que col·labora amb una empresa mediadora (vegeu el desglossament), detalla que, “si ens okupen un habitatge, primer hem de demostrar que fa menys d’un dia que hi són (la qual cosa possibilita el desallotjament de manera immediata)”, després recomanem mediar amb ells i, si no s’arriba a un acord, presentar denúncia. Afegeix que “després l’okupa té deu dies per demostrar que té permís per viure-hi i, una vegada expirat el termini, s’inicia el procés judicial, que pot durar un any o més”. “Per aquesta raó recomanem mediar abans que anar per via judicial”, indica, i opina que el nou decret de la Generalitat, que veta desnonaments durant sis mesos i obliga a oferir lloguer social als okupes de pisos de grans propietaris, “genera un efecte crida per a l’okupació”.