Lleida compta amb el doble de llits UCI

“Aquesta segona onada l’hem gestionat de forma diferent de la primera, quan vam haver de tancar-ho tot i arribem a tenir 1.600 persones a les UCI. Ara no s’ha tancat tot i hem pogut mantenir gran part de l’activitat assistencial i podem estar salvant més vides. La resposta és molt millor, i si hi hagués una tercera onada segur que també seria millor que en aquesta”. Així valora com s’està afrontant la nova onada del coronavirus a Lleida i Catalunya el director del Servei Català de la Salut (Catsalut), el lleidatà Adrià Comella. En declaracions a SEGRE, destaca que “la capacitat de resposta sanitària ha crescut molt”. En aquest sentit, assenyala que al començament de la pandèmia a tot Catalunya hi havia 575 llits per a malalts crítics, que es van ampliar amb mesures provisionals fins a 1.500 per acollir els malalts greus. Ara, la capacitat inicial s’ha doblat. “En tenim 1.100, i el seu número és elàstic segons la demanda”, precisa.

A Lleida, diu que “abans de la crisi sanitària teníem 38 llits per a crítics, que vam augmentar fins a 62 adaptant espais. Actualment en tenim preparats 73 i en els mesos vinents se’n guanyaran 12 més gràcies a la construcció de l’edifici polivalent de l’Arnau”.

Pel que fa als recursos humans, assegura que durant la pandèmia han contractat uns 6.000 professionals. Especifica que entre juny i setembre se’n van incorporar 3.258 a la Primària, un 15% més. A Lleida, la xifra global és de més de 500, dels quals uns 40 són mèdics, 350 personal assistencial no facultatiu i uns 180, personal no sanitari. Calcula que tancaran l’any havent augmentat en uns 2.000 milions el pressupost de Salut, que inicialment era d’uns 11.000.

Comella assenyala, no obstant, que “per molts recursos que hi hagi el volum d’afectats és molt gran”, per la qual cosa remarca la necessitat que “tots mantinguem la conscienciació d’observar determinades mesures que poden evitar la transmissió del virus, perquè quan la perdem els casos es disparen i és necessari que haguem de recórrer a mesures que no ens agrada aplicar i que tensen diversos sectors”. Precisament, les actuals restriccions han generat múltiples crítiques. Sobre aquest fet, defensa que “no són mesures fàcils, però tanmateix, es basen en criteris tècnics i científics”.

D’altra banda, afegeix que “més o menys mobilitat i interacció social comporta més o menys transmissió del virus”. “Si hi hagués mesures menys lesives, Salut Pública seria la primera a proposar-les, però Catalunya no fa res que sigui gaire diferent del que es fa a Europa, on s’apliquen mesures molt semblants i sobre els mateixos sectors. Encara que sigui molt dur, no hi ha gaires alternatives”, conclou.