Mercè Porté: «S'ha demostrat que no estàvem preparats»

Els Col·legis de Metges i Infermers de Lleida han estat reconeguts amb el Premi Alfons de Borja de l’associació Alumni UdL, un guardó copatrocinat pel Grup SEGRE i el Banc de Santander, per haver estat en la primera línia de la Covid-19. El president del Col·legi de Metges, Ramon Mur, assenyala que és una manera de personificar els valors universitaris, ja que molts sanitaris són titulats per la UdL i la presidenta del d’Infermeres, Mercè Porté, destaca que lluitar contra la pandèmia ha estat “el major repte laboral”. 

Com valora rebre el premi?

És un honor rebre una distinció com aquesta i que es reconegui la tasca dels infermers en aquests temps tan difícils tant per a la professió com el conjunt de la societat. I també és un orgull que hi hagi tants col·legiats que procedeixin de la Universitat de Lleida. Abans que es constituís el col·legi, a finals dels vuitanta, i no hi hagués aquest tipus de formació a Lleida, la majoria anaven a estudiar a Barcelona. És per aquest motiu que veure com ara es poden formar i treballar aquí és genial i beneficia el territori.

Què es podria fer per evitar que titulats se’n vagin de Lleida?

Hi ha molt de treball per fer des de la part contractant. Has d’intentar que hi hagi unes ofertes de treball dignes i en aquest àmbit el sistema sociosanitari té molt camí per recórrer, perquè els sous són baixos. És complicat enviar efectius fora de les grans ciutats i és per això que creiem que s’hauria de fer més atractiu i oferir incentius perquè els motivi desplaçar-se a nuclis més petits i allunyats de les capitals, a part d’oferir contractes a llarg termini.

Com se senten els sanitaris en aquesta onada?

Crec que la gent està molt cansada, és un tòpic però és així, i també desanimada. Perquè per molt que treballis i intentis fer-ho bé i millorin els indicadors, al cap d’un mes tornem a les mateixes, no veus el final i això aclapara molt, especialment als hospitals, amb malalts greus. És una suma de factors el que ha comportat que estiguem en aquesta situació d’esgotament, perquè la malaltia és nova i poc coneguda. La situació és dura per als que ens trobem a la part sanitària i els que no poden obrir els seus negocis.

Hi ha decepció per les condicions laborals? No sembla que vagin a millorar-les.

Sí. A banda del reconeixement que sembla que tenim, queda pendent que les infermeres puguem ocupar càrrecs importants en els comitès d’experts i presa de decisions i crec que és un bon moment per replatejar-nos tot plegat. Tenim reconeixement, però crec que no tenim la valoració laboral que ens mereixem. En certs llocs veuen la infermera com la substituta del metge. Crec que una de les causes és que a nivell legal no s’han desenvolupat totes les nostres competències. Estem capacitades per fer molt més i considero que no se’ns ha deixat fer-ho perquè si augmentem el nivell de competències això s’haurà de compensar amb un salari millor. I el cert és que no interessa que a un col·lectiu tan gran se li incrementi el salari.

A nivell professional, què ha significat fer front a una pandèmia?

Ha estat el major repte laboral que hem tingut mai a tots els nivells. S’ha demostrat que no estem preparats,  amb una Agència de Salut Pública mal dimensionada i que ha demostrat les carències dels països desenvolupats en la planificació sanitària. Ens ha passat factura i això hauria de comportar una reestructuració del sistema públic de salut.

Quines són les carències vistes al sistema sanitari amb la Covid-19?

Segurament la falta de professionals a tots els nivells. Fa molt de temps que es diu després d’anys de retallades, bàsicament en personal. Ara s’ha vist que aquest personal era necessari i ampliar-lo. Estem pagant la gestió dels últims anys. Crec que el que canviarà després de la pandèmia és que es veurà la necessitat d’incorporar a l’Atenció Primària més sanitaris i especialitats i augmentar les ràtios d’infermeres per població.