El Superior de Justícia obliga a renovar per 6 anys el concert de col·legis que segreguen per sexe

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès la resolució de la Generalitat que retirava el concert educatiu als onze col·legis catalans que segreguen per sexe i ha acordat renovar-lo durant sis anys per preservar l’interès dels centres i de les famílies. En una interlocutòria, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC ha decidit, amb un vot particular en contra, estimar el recurs presentat per les set institucions que gestionen les escoles i imposar com a mesura cautelar la renovació del concert per sis anys a comptar a partir del curs 2020-2021, tal com s’ha fet per als altres col·legis.

El dictamen, que el Departament d’Educació ja ha anunciat que recorrerà, té en compte l’impacte econòmic dels centres, la majoria pertanyents a institucions religioses de caràcter conservador, que podrien perdre alumnes si les famílies han d’assumir completament el cost de l’ensenyament.

El TSJC també posa en relleu les necessitats d’"adaptació" dels escolars a nous col·legis, "la qual cosa podria repercutir en els seus resultats acadèmics", davant una pròrroga del concert que, al seu entendre, "no ha de suposar un greu perjudici per als interessos públics", especialment perquè sempre han estat concertats.

Es tracta dels col·legis Canigó, Bell-lloc del Pla, Les Alzines, Pineda, Xaloc, Institució Lleida (Terraferma i Arabell), Esc. Fam. Agr. Campjoliu, Institució Tarragona, La Vall, La Farga i Viaró, als quals la Generalitat havia retirat el concert en considerar que "no compleixen el principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta".

En canvi, per al tribunal, perdre la concertació pot suposar "que alguns pares decideixin canviar als seus fills de col·legi, sobretot en la situació de crisi econòmica actual" amb la respectiva "disminució dels ingressos", agreujada per la "més que probable" reducció de nous alumnes.

Aquesta conjuntura, continua el TSJC, "farà que inexorablement baixi la ratio d’alumnes per classe", la qual cosa pot comportar també que el centre no compleixi l’esmentat requisit, incorrent d’aquesta forma en una causa objectiva de denegació de la pròrroga del concert.

Paral·lelament, a més, aquests centres es convertirien en "menys atractius davant altres col·legis privats que sí que tinguin concert, o davant els centres públics", la qual cosa els col·loca, adverteix la sala, en "una posició de clar desavantatge".

Així mateix, el TSJC posa en relleu que el canvi de col·legi exigirà a les famílies afectades "una adaptació al nou centre": "Els menors, a més que es veuran apartats dels seus companys, hauran d’adaptar-se a la metodologia del nou col·legi, que serà diferent," un extrem que, ressalta, requereix un temps més o menys llarg i fins i tot pot repercutir en els seus resultats acadèmics.

"Davant aquests interessos –de pares, alumnes i titulars dels centres–, no sembla que la pròrroga del concert hagi de suposar un greu perjudici per als interessos públics, sobretot si es té en compte que els centres dels quals és titular l’actora han estat sempre concertats i que fins la data no se’ls ha exigit la presentació del projecte educatiu en el qual exposin les raons per a l’elecció del sistema d’educació diferenciada", conclou.

Amb tot, el tribunal condiciona la concessió del concert als centres demandants, que segreguen per sexe, que aquests presentin, en el termini de dos mesos, una caució o garantia de 150.000 euros en el cas de Docència i Investigació, i Institut Tècnic Agrari Bell-lloc del Pla, Foment de Centres d’Ensenyament, el Centre Cultural i Esportiu Xaloc i el Centro Cultural Pineda; de 200.000 euros en el cas de la Fundació Privada Escoles Familiars Rurals del Penedès i de 850.000 per a la Institució Familiar d’Educació.

La decisió de la sala ha comptat amb el vot contrari d’un magistrat, que s’ha oposat a renovar el concert per la falta de proves que acreditin el risc i perjudici econòmic que suposaria per a les escoles no comptar amb fons públics i en entendre que les famílies "són conscients de les característiques" dels centres concertats i de què aquests poden deixar d’estar-ho. "El dret a l’educació gratuïta en l’ensenyament bàsic no comprèn el dret a la gratuïtat en qualsevol centre educatiu i en qualsevol circumstància", ha opinat.