VIVENDA POLÈMICA
La Generalitat acudeix al jutge per recuperar 17 pisos socials okupats
Són més del doble que fa 5 anys i la majoria són a Lleida ciutat || Els desallotjaments estan paralitzats per l'estat d'alarma, recorda l'Agència de l'Habitatge
La PAH va paralitzar fa una setmana un desnonament d’una família a Lleida ciutat.
La Generalitat ha portat davant de la Justícia (o preveu fer-ho pròximament en alguns casos) l’okupació de 17 habitatges de les comarques de Lleida que són propietat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Fonts d’aquest organisme van explicar que es tracta de querelles per desnonar els inquilins d’aquests pisos, si bé van apuntar que els llançaments en vivendes que són titularitat de l’AHC estan paralitzats mentre duri l’estat d’alarma que vigeix actualment per la crisi sanitària del coronavirus. Segons les dades de la Generalitat, 13 d’aquests 17 pisos ocupats de forma il·legal es troben a Lleida ciutat, dos són a Mollerussa i n’hi ha un a Artesa de Lleida i un altre a la Seu d’Urgell. Els casos d’okupacions han anat en augment en els últims anys, ja que el 2015 només hi havia sis pisos de l’AHC okupats (5 dels quals a la capital del Segrià). Aquesta xifra va anar creixent fins a arribar als 17 del 2018, l’any passat va descendir fins als quinze i aquest 2020 han tornat a ser disset. No obstant, aquests habitatges suposen només una petita part dels que el Govern administra a la demarcació, que sumen un total de 1.568.
En el conjunt de Catalunya, els casos d’okupació de pisos propietat del Govern s’han més que triplicat entre el 2015 i el 2020. En concret, han passat de 236 a 796.
L’okupació de pisos del Govern s’ha més que triplicat en 5 anys a Catalunya, fins als 796
En l’actualitat, a banda dels 17 casos de Lleida, n’hi ha 52 a Girona, 84 a Tarragona i 643 a Barcelona, segons el Govern. Aquests gairebé 800 casos es troben, la gran majoria, davant de la Justícia, segons van assenyalar les mateixes fonts de l’AHC.
Val a recordar que la Generalitat ha anat augmentat els últims anys el seu parc d’habitatge públic a Lleida. En aquest sentit, entre finals del 2015 i el mes de juliol del 2019 va comprar 176 pisos per destinar-los a lloguer social i per a les famílies amb més dificultats. Aquests es van adquirir a través del dret de tempteig i retracte, pel qual el Govern disposa d’un privilegi per comprar-los que el situa davant de qualsevol persona que vulgui adquirir pisos de bancs, procedents d’execucions hipotecàries o dacions en pagament de preus mòdics.
Lleida pregunta per l’estat de 328 habitatges de bancs buits
L’ajuntament de Lleida ha enviat un total de 328 requeriments a pisos buits que són propietat d’entitats bancàries perquè aquestes especifiquin quines mesures preveuen prendre perquè deixin d’estar desocupats. Aquestes vivendes estan inscrites en el Registre d’Habitatges Buits i Ocupats de la Generalitat (RHBO) i en les properes setmanes la Paeria enviarà 563 requeriments més als particulars que tinguin pisos en propietat també buits durant més de dos anys. L’objectiu d’aquesta mesura és que, en el cas que el propietari no justifiqui el motiu que l’habitatge estigui buit, es pugui destinar per a lloguer social i estalviar-se així un noranta per cent de l’Impost sobre Béns i Immobles (IBI).
En el cas que s’hi neguin, a les entitats bancàries se’ls cobrarà un recàrrec del cinquanta per cent de l’IBI.
