Salut allarga fins al 18 de desembre els tests a Lleida arran de les cues per la gran demanda

El departament de Salut allargarà fins al 18 de desembre el cribratge a Lleida per detectar casos de Covid amb tests ràpids davant de l’alta demanda. I és que ahir, el tercer dia de les proves que es fan al pavelló Onze de Setembre de 16 a 20 hores, van tornar a repetir-se les llargues cues. En un principi, el cribratge s’hauria d’haver acabat avui, però en aquest equipament se’n continuaran fent fins al 4 de desembre i, paral·lelament, des de dilluns i fins al 18 de desembre se’n faran en altres llocs de barris per determinar.

Salut vol fer proves a 18.000 veïns de la ciutat, però en tres dies només n’ha fet 743, 254 ahir. En aquest sentit, moltes persones s’han quedat sense poder fer-se-les, i d’altres han hagut d’esperar durant hores. “Les cues demostren la responsabilitat de la població per tallar cadenes de transmissió”, va assenyalar la delegada de Salut, Divina Farreny, que va afegir que “aquest interès ens ha portat a reorganitzar-nos per arribar a més població i evitar esperes”. Per la seua part, la consellera Alba Vergés va dir que “encara hi ha temps i no és necessari córrer per conèixer el resultat”.

D’altra banda, Salut també farà cribratges a la Pobla de Segur del 30 de novembre al 2 de desembre de 9 a 14 i de 15 a 20 hores al poliesportiu, i a la Torre de Capdella el dia 3 als consultoris de Senterada de 9 a 11.30 hores, al de la Pobleta de Bellveí de 12 a 14 i al d’Espui de 10 a 11 hores.

“Gairebé tres hores esperant al carrer dempeus fins a entrar al pavelló”

“El test va ser ràpid, però la cua per entrar al pavelló Onze de Setembre, més que lenta. Gairebé tres hores esperant al carrer, dempeus, veient com es feia fosc i el fred s’intensificava. Almenys no hi havia boira... Vaig arribar a les 16.50 h i la cua arribava al final del solar al costat de la presó. Vaig pensar a anar-me’n, però llavors un membre de Protecció Civil va començar a comptar i a partir del número 250, jo era la 232, no va permetre que ningú més s’incorporés a la cua. I això que van anar arribant persones al llarg de la tarda. Tots, fins i tot els d’edat avançada o amb problemes de mobilitat, esperàvem amb resignació i amb menys distància entre nosaltres que la permesa. La primera hora va ser suportable, a la segona el cos ja va començar a protestar i a les set, quan el cervell em demanava que me n’anés, vaig entreveure el pavelló. Encara vaig tardar més de mitja hora a entrar i després sí que va ser tot ràpid. Un minut per donar les dades amb la targeta sanitària, un altre per oferir els orificis nasals a l’escovilló, i a esperar a les grades, amb vista als llits d’hospital preparats. Una agent cívica cridava números, com al bingo, i quan van coincidir amb els 4 últims de l’adhesiu que et donen després del test, em vaig dirigir a l’última estació de la gimcana, i em van donar el resultat. Negatiu, per cert.”