Educació per la igualtat

Estudiar la violència que van patir les dones en la mitologia en l’assignatura de Grec. Aquestes és unes de les activitats que inclou a Batxillerat l’institut Guindàvols de Lleida, en el marc del programa Coeduca’t d’Educació, que té per objectiu impulsar la perspectiva de gènere, la visibilització de les dones en el currículum educatiu i la sexualitat de manera transversal.

Laura Moliner, la coordinadora de coeducació del centre, recorda que des del 2008 treballen aquestes qüestions i explica que organitzen activitats per “ser conscients dia a dia” de la situació, adaptades a les diferents matèries, i també altres de destinades a la participació en “el 8 de març, el 25 de novembre o el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència”, igual com fan la resta de col·legis i instituts lleidatans implicats en el programa.

Teresa Quintillà detalla que a Llatí van estudiar Hipàtia d’Alexandria, perseguida per ser dona, científica i agnòstica, i Rosa Borrell apunta que a Anglès van analitzar els rols sexistes de les dones en la publicitat i l’assetjament que apareix en algunes cançons. També han dissenyat activitats per a ESO i FP.

José Antonio Baena, de l’institut Canigó d’Almacelles, explica que fa dos cursos van iniciar el projecte amb un “diagnòstic per anar implementant activitats amb l’alumnat i arribar també a les famílies”. Treballen la coeducació en les tutories i amb vídeos i lectures, cada un en la seua assignatura. Per exemple, estudien en paper de les dones en Història i en Biologia, van posar de manifest que en les il·lustracions de l’evolució no solen sortir figures femenines. “Ens posem les ulleres lila per veure la desigualtat”, indica. També organitza tallers de xapes i cartells per participar en dies especials.

Així mateix, Manoli Pavón, del col·legi Sol Ixent de Corbins, relata que en el seu cas s’han centrat a redissenyar el pati, ara ocupat bàsicament per un camp de futbol en el qual essencialment juguen nens, de manera que les nenes disposen d’un espai reduït.

El curs passat els alumnes van fer un “diagnòstic” i van plantejar que volien “una zona de descans, psicomotricitat, joc i moviment i una altra de naturalesa i experimentació, per a una participació equitativa”. Van acordar amb l’ajuntament desmarcar les línies del camp i retirar les porteries.