UCI d'alta tecnologia atendran pacients crítics 'in situ' per evitar trasllats de risc

El Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han posat en marxa un sistema pioner en el qual tecnologies molt concretes d’Unitats de Cures Intensives (UCI) i professionals amb una experiència molt determinada dels hospitals de Bellvitge, Clínic, Sant Pau, Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol es traslladaran amb unitats mòbils cap a qualsevol punt de Catalunya per aplicar el tractament necessari i la derivació (si és convenient) de malalts crítics d’alta complexitat. Es tracta de pacients amb patologies com un xoc cardiogènic, pacients neurocrítics, amb fallada multiorgànica o hipotèrmia accidental, entre d’altres.

El sistema atén anualment prop de 1.400 malalts amb aquestes característiques, uns 70 de Lleida, i aquesta xifra pot augmentar a causa de la pandèmia de la Covid.

En aquest sentit, el gerent del SEM, Antoni Encinas, va explicar que l’UCI de l’hospital Arnau de Vilanova no compta amb totes les tecnologies necessàries per donar resposta a aquests pacients.

“Fins ara, s’estabilitzava el malalt per derivar-lo a alguna de les UCI més preparades d’hospitals de Barcelona, però es tracta d’un trasllat d’alt risc”, va assenyalar, i va afegir que, “a partir d’ara, l’atenció de màxima especialització comença al lloc on es troba el pacient, ja que professionals d’aquests cinc hospitals i del SEM aniran in situ amb l’equipament necessari, avançant així el tractament i fent possible el trasllat. En cas de no ser així, en algunes ocasions seria inviable”.

Encinas va posar l’exemple d’una persona que necessita suport cardíac i respiratori a través d’un cor i un pulmó artifical. “Tenim dos unitats mòbils que es traslladaran allà on hi hagi el malalt, ja sigui a Lleida o a la Seu, i li aplicaran la tècnica necessària. En cas que calgui traslladar el pacient, el risc de la derivació serà més baix, encara que depenent de l’actuació potser no sigui necessari i pugui continuar sent atès a l’UCI de l’Arnau”.

El projecte es va posar en marxa al novembre i ja s’han dut a terme seixanta serveis, almenys dos a Lleida de pacients amb fallades cardíaques que es van traslladar a Bellvitge i Vall d’Hebron. “No és necessari que l’Arnau sigui un Vall d’Hebron, però en 70 casos anuals portarem el Vall d’Hebron a l’Arnau”, va sentenciar.

Per la seua part, el director del CatSalut, Adrià Comella, va dir que l’objectiu “és garantir l’equitat d’accés sanitari a qualsevol pacient crític complex” i la directora de l’àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes, va dir que “el projecte permetrà fer arribar els coneixements i la tecnologia allà on calgui, i realitzar un trasllat amb qualitat i seguretat a les UCI on es garanteixi el diagnòstic i tractament definitiu”.