Les pioneres a la Urbana es jubilen

El 1980 cinc dones es van convertir en les primeres agents de la Guàrdia Urbana de Lleida. Ara, quaranta anys després, totes aquestes pioneres ja s’han jubilat, i quatre d’elles aquest any (l’última ho farà el proper dia 31). Són Pilar Godoy, Teresa Hernández, María José Rodríguez i Àngels Terés. Abans ja ho havia fet Ludivina Pascual.

Godoy i Hernández recorden que els seus inicis van ser durs perquè van haver de lluitar contra els prejudicis de la societat en general, i fins i tot d’alguns dels seus mateixos companys. Només tenien 18 anys quan van entrar al cos, treball que van compaginar amb els estudis universitaris, i es van trobar bàsicament amb dos actituds entre els col·legues de professió. “Els paternalistes, que et deien nena i et volien cuidar, i els que et tiraven floretes i volien lligar”, expliquen.

Apunten que fins i tot algunes dones eren llavors reticents que fossin urbanes i que a molts homes els costava acceptar que una dona els multés per una infracció, per exemple. Remarquen que, afortunadament, aquesta situació ha canviat i reconeixen que en l’actualitat només alguns homes d’altres cultures qüestionen la seua autoritat com a agents de l’ordre.

Relaten que en principi el seu uniforme constava de faldilla i sabates amb una mica de taló, i que tenien vetat formar part de la secció d’atestats o motoristes, només pel fet de ser dones. Totes dos van començar en regulació de trànsit i Hernández detalla que amb els anys les restriccions van desaparèixer i ella ha passat per la majoria de seccions, menys la de motoristes. Després de les cinc jubilacions de les pioneres, la Guàrdia Urbana es queda ara amb 19 dones d’una plantilla d’uns dos-cents agents, percentatge que consideren que hauria de ser més gran, per la qual cosa animen les joves a entrar al cos. “Ha quedat demostrat que podem fer qualsevol cosa”, assenyalen, encara que admeten que la conciliació familiar i laboral els ha resultat complicada (les dos tenen marit i fills), pels horaris i torns.

Subratllen la gran satisfacció que suposa el seu treball sobretot quan presten auxili a ciutadans en diferents circumstàncies, com per exemple quan una d’elles va ajudar amb la seua investigació policial a aclarir que una jove motorista portava casc en un accident. “Ella i la seua mare encara em saluden pel carrer”, recorda orgullosa. I encara que reconeixen que no van decidir ser agents de la Guàrdia Urban per vocació, sinó per tenir una feina mentre estudiaven i ser independents, asseguren que “després li vam agafar afecte” i animen més dones a entrar al cos.