Justícia i Covid: la cara i la creu

Els jutjats de les comarques de Lleida van tancar, com la majoria de sectors, un any nefast a causa de la pandèmia de Covid. El pitjor període va ser durant l’estat d’alarma, que va suposar que durant prop de tres mesos es paralitzés pràcticament la totalitat de l’activitat judicial.

Només es van atendre els casos més urgents, com els passos a disposició judicial de detinguts (una gran majoria es van fer per via telemàtica des de les comissaries). Tanmateix, el coronovirus ha servit perquè el sistema, moltes vegades criticat per ser arcaic i lent, s’hagi hagut d’adaptar. L’administració de Justícia va seguir el seu propi procés de desescalada, que es va dividir en diferents fases. No va ser fins al 4 de juny quan es va aixecar la suspensió dels terminis processals que s’havia activat amb l’estat d’alarma. Eduardo Enrech, jutge degà de Lleida, comenta que “la pandèmia ens ha forçat a desenvolupar totes les eines tecnològiques i això ha suposat un salt qualitatiu. Pel que fa als aspectes negatius, encara

s’arrosseguen

els tres mesos en què només es podia fer el més urgent i no es podien celebrar judicis”.

En la mateixa línia, el fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, destaca com a aspecte positiu la “consolidació del teletreball”. Segons la seua opinió, aquest aspecte ha estat positiu, encara que assenyala que la Justícia necessita una informatització integral que permeti aquesta pràctica de forma plena, especialment per als funcionaris. Aquesta digitalització també ha estat beneficiosa per l’ús de la videoconferència en els diferents tràmits, ja que, segons Boné, “ha rebut un fort impuls”. En canvi, en els efectes negatius, Boné, igual que el jutge degà, assenyala que s’ha generat un important retard en la resolució d’assumptes. “En alguns àmbits, especialment als jutjats socials i del contenciós, es requeriran mesures de suport.”

Per la seua part, el degà del Col·legi de l’Advocacia, Jordi Albareda, explica que “la pandèmia ha posat de nou en relleu les carències que hi ha de personal i de mitjans”. Critica que “intentar habilitar el mes d’agost va ser una falta de respecte per a la professió”. Al seu torn, destaca “la bona coordinació entre els diferents estaments” i, finalment, afirma que “s’ha de fer un esforç per tenir una justícia més àgil. Quan la justícia és lenta no és justícia”.

Quin balanç fa d’aquest any a nivell judicial?

Ha estat un any anòmal però profitós. Amb aspectes positius i negatius.

Ho pot detallar?

En la part positiva, ha estat un èxit com s’ha adaptat l’estructura judicial. Era molt necessari i ha estat un salt qualitatiu amb l’aplicació de la tecnologia com són les videoconferències o el treball a distància. En aquest sentit, la justícia ha fet un pas important. En el costat negatiu, la pèrdua de persones, el retard de part de les causes per la parada durant tres mesos a la primavera i la incertesa del moment.

Preveu una allau de demandes per temes laborals, per exemple?

Sí. És lògic que hi hagi una entrada d’assumptes dels àmbits civil, social i concursal. És una cosa que ens preocupa però dependrà de l’evolució de la crisi, encara que soc optimista a nivell econòmic.

Per quin motiu?

Crec que a la crisi del 2008 el motor es va gripar. Ara és com si el cotxe estigués aturat en un semàfor.

Què destacaria en positiu de la reacció de la justícia davant de la pandèmia?

Coincideixo amb la resta d’experts en el fet que la consolidació del teletreball ha estat positiva als jutjats per adaptar-se a les restriccions. Tanmateix, es necessiten més canvis.

A què es refereix?

L’administració de Justícia necessita una informatització integral que permeti aquesta consolidació del teletreball de forma plena, especialment per als funcionaris.

En destacaria algun altre aspecte?

Seguint en l’àmbit de la digitalització, l’ús de les videotrucades per resoldre assumptes, que han tingut un fort impuls.

I en negatiu?

Doncs com bé apunten tots els experts, amb la pandèmia i la paralització de l’activitat no urgent durant uns mesos s’ha generat un important retard que mica en mica es va corregint. En alguns àmbits, especialment als jutjats socials i contenciós, es requerirà que hi hagi mesures de suport.