Més de 12.500 multes per Covid, però només se n'han cobrat el 8%

Mossos i policies locals han imposat més de 12.500 multes per infringir les mesures anti-Covid a Lleida, però només se n’han cobrat el 8%. Els Mossos n’han notificat unes 9.500, de les quals 7.000 van ser durant l’estat d’alarma (del març al juny) i les altres 2.500, des del juny. El toc de queda nocturn i les restriccions de mobilitat van disparar les sancions, amb més de 1.500 a la província només el mes de novembre. Per la seua part, la Guàrdia Urbana ha aixecat unes 3.000 actes a la capital del Segrià. És a dir, com a mínim han estat 12.500 multes sense comptar les d’altres policies locals. Tanmateix, un dels grans interrogants és si s’acaben cobrant. A Catalunya, on se n’han notificat unes 90.000, fins fa uns dies només se n’havien cobrat unes 7.000, prop del 8%. Per agilitzar la tramitació d’aquestes sancions, el Govern va aprovar la setmana passada el programa per a la gestió dels expedients sancionadors, per al qual contractarà 298 persones. El programa durarà un any prorrogable a tres i preveu tramitar els expedients derivats de l’incompliment de restriccions. Tanmateix, juristes consultats per aquest diari sospiten que molts expedients poden acabar sense sanció. En aquest sentit, el degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Jordi Albareda, afirma que “és possible que la gran majoria no tirin endavant per la dificultat de prova o perquè hagin caducat”. Així mateix, va indicar que “els despatxos d’advocats no han detectat un augment de conflictivitat”. El jutge degà de Lleida, Eduardo Enrech, opina que “han d’aplicar-se correctament els reglaments però és complicat que siguin efectives. Crec que són exemplaritzants i que és el mateix ciutadà el que ha de ser responsable i saber el que pot fer i les restriccions que hi ha”.

A més, diu que “a nivell penal, que són les persones que han estat denunciades per desobediència, és molt difícil condemnar perquè aquest delicte comporta, entre altres aspectes, una reclamació directa prèvia, i és molt difícil de demostrar”. Per la seua banda, el fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, considera que el decret aprovat pel Govern central el 4 d’agost aporta seguretat jurídica a les sancions a nivell administratiu, ja que abans la normativa sancionadora estava dispersa en diferents lleis i podia generar problemes de seguretat jurídica. Boné no dubta del recorregut administratiu d’aquestes sancions, però sí a nivell penal. Sobre aquesta qüestió, assenyala que podria cometre’s un delicte de desobediència greu a agents de l’autoritat si s’ha fet un requeriment exprés i reiterat que no és complert pel ciutadà. Tanmateix, alerta que “el mer incompliment de diverses mesures, que podria ser desobediència, no implica que es cometi un delicte”.

La Paeria ja tramita els primers expedients

Fonts de la Paeria de Lleida han informat a aquest diari que ja s’ha posat en marxa la tramitació per part de la regidoria de Seguretat Ciutadana dels expedients sancionadors per infraccions lleus amb motiu de la Covid, una vegada publicada l’ordre de la conselleria de Salut que ho permet.

Es dona la circumstància que diversos ajuntaments lleidatans es van oferir per tramitar les sancions lleus, sobretot per no portar la mascareta i per infringir el toc de queda, davant del col·lapse en la tramitació dels expedients. Tanmateix, per tal que els ajuntaments poguessin fer-ho, havien de comptar amb l’ordre de la conselleria de Salut que l’autoritzés, i aquesta no es va publicar al DOGC durant mesos, la qual cosa provocava que els expedients s’acumulessin sense ser tramitats, fins al punt que només s’han cobrat el 8 per cent de multes. Una vegada publicada l’autorització al DOGC, la Paeria ja ha iniciat una trentena d’expedients.

Els motius principals són l’incompliment de l’ordre de confinament; l’incompliment de l’obligació de l’ús de la mascareta o l’ús inadequat d’aquesta, i l’incompliment de les limitacions de concentració de persones en reunions.