El Museu del Clima de Lleida, inacabat i oblidat

El Museu del Clima de Lleida, ubicat al turó de Gardeny, continua inacabat i per ara la Paeria no té plans per reactivar-lo. Actualment presenta un aspecte desolat, amb vegetació seca, la xarxa que cobria un espai exterior caiguda i foradada, una barra metàl·lica a terra procedent d’una columna, cables sortint d’alguns focus situats a terra i algunes pintades en un espai interior. Va ser inaugurat el 21 de juny del 2017 pel llavors alcalde Àngel Ros, amb la presència de l’arquitecte que el va dissenyar, Toni Gironés, nou anys després d’iniciar-lo i després de patir diversos retards per falta de finançament i per un replantejament del projecte que va reduir el seu pressupost de 7 milions previstos al principi a només 2. Així, va passar a ser un parc museu compost bàsicament d’espais exteriors i amb una sala coberta per exposar el llegat del científic lleidatà Joan Oró. L’espai museístic va ser impulsat per la Paeria en col·laboració amb la Fundació La Caixa.

Galeria d'imatges Aquest és l'estat del Museu del Clima de Lleida

Des de la posada en marxa, el Museu del Clima ha acollit només un grapat d’activitats educatives, mediambientals i culturals, com una festa infantil, una fira de vehicles elèctrics i un concert d’arpa amb dansa contemporània.

El projecte arquitectònic d’aquest museu va guanyar el novembre del 2019 el Premi d’Arquitectura Espanyola 2019 del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i un mes abans a l’XI Biennal Iberoamericana d’Arquitectura al Paraguai va ser guardonat amb el premi al projecte arquitectònic més innovador entre el 2016 i el 2018. El 2016 va formar part de l’Exposició Internacional de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

El regidor de Cultura, Jaume Rutllant, reconeix que per ara no disposen de “cap pla a curt termini perquè les obres es van quedar a mig fer i hem hagut de prioritzar inversions”, com l’adequació del Museu Morera. Recorda, d’altra banda, que va ser l’anterior govern municipal qui va deixar les obres sense concloure. Remarca que van traslladar al Museu de l’Aigua l’exposició del Joan Oró, l’únic material exposat, per garantir-ne la cura i l’accessibilitat.

Pel que fa al seu estat de conservació, afirma que “es procura arreglar els espais exteriors fins que, quan recuperem capacitat d’inversió, es decideixi què fer-hi” i remarca que la reactivació del museu “va lligada de manera forçosa a inversions importants”.